TRANSICIÓ PÚBLIC-PRIVAT | els espais comunitaris a l’habitatge col·lectiu

Mon Oncle

Mon oncle – Jacques Tati

INTRODUCCIÓ | Què? Per a què? Com?

L’habitatge col·lectiu va més enllà de l’exclusiva funció residencial. Un dels seus trets més característics és la creació de comunitats de veïns. És tant o més important per a la vida dels seus habitants la seva interacció amb la resta de la comunitat, i és per això que es fa necessari el bon plantejament dels seus espais comunitaris, aquells espais col·lectius que es troben a mig camí, que actuen com a filtre entre lo públic urbà i la privacitat interna de cadascun dels habitatges.

Es tracta aquí d’anàlitzar diversos espais denominats “entremitjos” que ens podem trobar al llarg del recorregut de l’habitatge col·lectiu, des de l’àmbit més públic del carrer fins a la màxima intimitat de l’habitatge.

Així doncs, ens centrarem en l’estudi de 5 casos exemplars pel que fa al tractament d’aquest tipus d’espais, analitzant els recorreguts dels seus habitants, així com la disposició, dimensions o ubicació, entre d’altres, d’aquestes zones comuns per tal de concloure com afecten a la seva vida diària. Quin és el seu recorregut, arribant des del carrer –PÚBLIC– fins a obrir la porta del seu habitatge –PRIVAT-? De quins espais disposa al llarg d’aquest camí per relacionar-se i socialitzar amb els veïns?

Per a realitzar aquest estudi de casos utilitzarem una escala gràfica de diferents tonalitats de grisos, sent el grau més fosc el corresponent a aquells espais més públics i els tons més clars els de màxima privacitat.

ESCALA0. CASOS D’ESTUDI | 5 edificis exemplars

Per a poder arribar a redactar un conjunt de receptes o consells que ens ajudin a l’hora de projectar els espais comunitaris en l’habitatge col·lectiu, espais que filtren l’usuari d’un espai absolutament públic fins al màxim de privacitat, ens fixarem en el cas de cinc exemples (tres d’ells ubicats a Barcelona i els altres dos a Copenhaguen), que tracten aquests temes de manera exemplar.

Un cop analitzats dits exemples ens referirem a quatre conceptes que poden ajudar l’arquitecte a projectar la transició ideal de l’usuari al llarg del recorregut fins arribar a casa seva. Aquestes quatre recomanacions són les següents:

  1. Pati i/o jardí comunitari
  2. Passadís
  3. Espais comuns
  4. Entrar a l’habitatge

1. PATI i/o JARDÍ COMUNITARI | el centre social de la comunitat

En tots els casos analitzats, observem la disposició d’un o varis pati/jardins a la disposició de la comunitat. Aquest centre neuràlgic de l’edifici pot actuar com a catalitzador de tota l’activitat social dels veïns, podent ser tant el pati de jocs dels més petits així com el racó de conversa per als més grans. Aquest pati pot ser exclusiu de l’edifici o obrir-se a la resta del barri, oferint el seus espais als veïns del voltant i, personalment, crec que enriquint així l’activitat social que aquí s’hi pot oferir.

Per tal de potenciar l’ús d’aquest espai considero de vital importància orientar els accessos a l’habitatge cap a aquest pati/jardí, sent necessari que el resident circuli per aquest espai abans d’accedir a casa seva. De la mateixa manera, es poden orientar alguns comerços/equipaments en planta baixa cap a aquest pati, i d’aquesta manera es potencia la trobada amb la resta de veïns i es comparteixen les experiències del dia a dia.

2. PASSADÍS | el recorregut per l’edifici com a accés

2. EXEMPLES PASSADIS

Un altre factor que pot ajudar a enriquir el sentiment de comunitat a l’habitatge col·lectiu és el tipus d’accés. L’experiència de l’usuari fins arribar al seu habitatge ha d’ajudar a enriquir les seves relacions socials amb la resta del veïnat i és per això que personalment destaco com a millor solució un accés del tipus passadís, possibilitant així la trobada amb un major nombre de veïns. Així mateix, aquest corredor incrementa el seu interès quan té una relació directa amb el pati/jardí central esmentat anteriorment, ampliant els límits d’ambdós espais comunitaris, sent passeres obertes o semiobertes amb accés des del propi pati central.

Smithson

 

 

Un gran exemple teòric d’aquesta idea el trobem al concepte que Peter & Alison Smithson anomenaven “streets in the sky”.

A l’hora de projectar aquest espai de transició és necessari tenir en compte les seves dimensions, proposant una amplada òptima per a l’encreuament de com a mínim dos veïns i proposant algun retranqueig on sigui possible generar alguns espais de trobada. Es tractarà d’uns espais de circulació com a continuació del propi carrer, de la pròpia ciutat, però on un cert filtre previ només donarà accés als membres de la comunitat pròpia de l’edifici.

2. PASSADIS

3. ESPAIS COMUNS | activitats entre veïns

3. EXEMPLES ESPAIS COMUNS

Un altre factor comú en alguns dels casos analitzats és la disposició de certs espais, tant tancats com oberts, on la comunitat pugui dur a terme diferents activitats. Des de sales d’estudi, cuines comunitàries, piscines o senzills miradors, poden potenciar els vincles entre la comunitat, proporcionant a l’usuari l’espai ideal per a la realització de diferents activitats diàries tot compartint-les amb la resta dels seus veïns.

3. ESPAIS COMUNS

4. ENTRAR A L’HABITATGE | el llindar de casa

4. EXEMPLES REBEDOR

El llindar com a espai entremig, entre allò individual i allò col·lectiu, entre interior i exterior, com a unió entre oposats. Aldo Van Eyck, gran estudiós d’aquest concepte, deia que les portes eren com guillotines entre dos mons oposats i que s’havien de convertir en espais d’oportunitat. En aquest sentit, històricament ens podem referir a la típica casa unifamiliar, amb la imatge característica dels veïns envaint la vorera immediatament front la porta de casa seva, apropiant-se de l’espai públic per tal de dur a terme una activitat social tant comú com la de xerrar amb el veí. I és que les relacions humanes han estat presents al llarg de la historia, i és per això que l’arquitectura ha d’afavorir la disposició de certs espais que facilitin aquestes trobades.

Exif_JPEG_PICTURE

Hubertus House, 1959                                                                                                                     Aldo Van Eyck

Si orientem les estances més públiques de l’habitatge a les passeres de circulació podem arribar a establir una major relació social amb la resta de veïns. Es tracta de prolongar el màxim possible l’activitat pública a l’interior de casa. Aquí es poden adoptar diverses solucions, algunes de les quals hem pogut observar als exemples estudiats. La ubicació d’una terrassa prèvia a l’accés de l’habitatge, que actuï com a rebedor exterior de la casa, filtre entre el passadís circulatori comú i l’interior de la pròpia casa és una idea força interessant. Si proporcionem els espais de cuina i menjador, estances amb major activitat social de la casa prop d’aquesta entrada, és a dir el més pròximes possible al seu accés, estem possibilitant aquesta extensió de l’activitat social veïnal fins a l’interior, reservant les estances més allunyades per a aquelles activitats que requereixen major intimitat.

Així doncs, en la meva opinió, sempre serà més interessant, parlant des del punt de vista de la transició ideal entre allò públic i allò privat, la ubicació de les estances de menjador i cuina, on l’activitat social pot arribar a ser major, orientades als espais on tenen lloc un major nombre d’activitats veïnals, com podrien ser les passeres o el pati central comunitari.

4. REBEDOR

– Nerea Mota –

Aquesta entrada s'ha publicat en habitatge i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s