HABITATGE MÍNIM, DE QUALITAT?

“Creo en una sola habitación. Una habitación vacía con tan solo una cama, una bandeja y una maleta. Puedes hacer cualquier cosa en la cama o desde ella: dormir, comer, pensar, hacer ejercicio, fumar. Y tener un baño y un teléfono al lado de la cama”.

Andy Warhol

(extret del llibre “La habitación más allá de la sala de estar”, Xavier Monteys)

les tres

HABITATGE MÍNIM, DE QUALITAT?

Com imaginaríem un habitatge de 30m2 per a un o dos usuaris? Li donaríem una forma quadrada, arrodonida, rectangular… Subdividiríem l’espai, jugaríem amb dobles alçades, alliberaríem l’espai concentrant els equipaments en una franja…?

Aquest és l’exercici que es va dur a terme amb APTM (apartament mínim), el projecte muntat per Construmat i dirigit per l’arquitecte Josep Bohigas, en el que sis arquitectes pensen en com domesticar un espai de 30 m2, com resoldre’l sense perdre de vista la normativa d’habitabilitat i aconseguir un espai habitable i confortable per a l’usuari mitjançant dimensions mínimes. Tot i ser un projecte que va dirigit a fer explotar de nou la discussió de  l’habitatge social, de lloguer, assequible, de caràcter rotatori, que la societat actual està demanant a crits, em centro en estudiar com s’ha pensat cada un dels sis espais, quin conceptes arquitectònics han utilitzat per convertir-los en espais assequibles, possibles, flexibles i de confort i, tot analitzant la normativa, com i quines són les dimensions mínimes a les que podem arribar. És un espai de 30m2 un habitatge de qualitat?

 

PRESENTACIÓ DELS SIS PROJECTES:

fotos i conceptual

 

L’estratègia comuna a l’hora d’organitzar l’espai consisteix en agrupar sempre cambra higiènica i equipament cuina, formant així un “pac humit”.
Als exemples 1, 3, 5 i 6 col·loquen el pac en un dels costats tot formant una franja que permet ser, a tota la resta, un espai alliberat i flexible, que adopta més d’un ús. En els exemples 2 i 4, en canvi, el pac humit forma part d’un espai més dins l’habitatge, té unes dimensions equiparables amb altres espais d’estar o dormitori i funciona com a organitzador d’aquest i com a divisor d’usos. Així doncs, hi ha menys flexibilitat.

 

SEGONS EL DECRET D’HABITABILITAT VIGENT A CATALUNYA:
(Cotes en verd=compleix normativa / cotes en vermell=no compleix normativa)

sutils tots

 

3.1. HABITABILITAT I OCUPACIÓ
Superfície útil interior (habitatges): 36m2, (habitatges dotacionals): 30m2
Estances:
  • 1 sala d’estar-menjador
  • 1 cambra higiènica
  • 1 equipament de cuina
3.3. COMPARTIMENTACIÓ
Cambra higiènica independent (rentamans pot estar en espai de circulació)
Un únic espai sala-menjador-habitació flexible amb possibilitat d’habitació independent (≥ 8m2, i ≥6m2 en habitatges dotacionals)
3.5. ALÇADA MÍNIMA HABITABLE
Alçada lliure ≥ 2,5m.Alçada lliure en cambres higièniques i cuines ≥ 2,2m.
Alçada lliure en sales, menjadors, habitacions ≥ 2,3m (pel pas d’instal·lacions).
3.10. EMMAGATZEMATGE
Amplada mínima ≥ 0,6m
Alçada mínima ≥ 2,2m
Llargària mínima ≥ 1m (habitacions de 6m2), ≥ 1,5m (habitacions de 8m2)

compartimentació tots + emm

 

3.4. ACCESSIBILITAT
Espais practicables (habitatges d’una planta):
  • Accés
  • cambra higiènica
  • cuina
  • 1 espai d’ús comú
  • 1 habitació
Habitatge com a mínim practicable: espais interiors destinats a la circulació que connectin amb espais practicables ≥ 1m d’amplada i Ø ≥ 1,2m davant les portes (obertes).
Espais practicables Ø ≥ 1,2m lliure de l’afectació de gir de portes i equipaments fixos i ≥ 0,8m d’amplada mínima de pas.
Cambra higiènica practicable Ø ≥ 1,2m lliure de pas amb dutxa inclosa en el centre si està enrasada al terra.
Porta d’accés i portes d’accés als espais practicables ≥ 0,8m. 
3.7. ESPAIS D’ÚS COMÚ (EMC: ESTAR + MENJADOR + CUINA)
EMC ≥ 20m2
E i/o M Ø ≥ 2,8m
C, entre taulells ≥ 1m
3.8. HABITACIONS
Habitació mínima ≥ 6m2
Si n’hi ha 2: quadrat de 2m de costat en una de les dues 
3.9. IL·LUMINACIÓ I VENTILACIÓ
EMC + habitacions: ventilació i il·luminació natural directa, on superfície obertures ≥ 1/8 de la superfície útil

accessibilitat tots booo

 

En els sis exemples hi ha una observació acurada de la normativa excepte en l’accessibilitat. Si ja és difícil portar tots els elements d’un habitatge a les seves dimensions mínimes mantenint qualitat i comoditat per l’individu, encara ho és més fer que aquest sigui accessible practicable. La majoria dels exemples no compleixen que hi hagi un bany accessible i, en alguns d’ells, ni la cuina, ni una de les habitacions ho és. Tot i així, estan organitzats de tal manera que no seria complicat adaptar-los per una persona minusvàlida.
El Projecte núm. 4 de Miquel Suau ho planteja, intento fer el mateix amb els altres 5 exemples: (excepte el núm. 3 que s’hauria de canviar l’estratègia de tot el projecte per ser accessible)

 

accessibilitat totsadaptat

 

 

CONCLUSIONS

Mitjançant una idea de distribució en planta que, generalment, s’aconsegueix jugant amb la posició del “pac humit” i treballant amb l’alçada per aconseguir diferents qualitats de l’espai, aquests sis exemples donen una petita mostra de la gran quantitat de possibilitats que permet la distribució d’un habitatge, tot i essent de 30m2.

El compliment de la normativa no impedeix la domesticitat dels espais, ni la quantitat de maneres possibles d’aconseguir-ho. Tot i així, aquells en què l’estratègia de projecte és subdividir l’espai en estances independents definint uns usos més concrets per a cada un, sí que es veuen més afectats a l’hora de complir amb l’accessibilitat practicable. Aquests es fan més estrets i possiblement facin més incòmode el viure-hi. En els projectes plantejats amb una franja humida on la resta passa a ser una única estança lliure i flexible, l’accessibilitat és més senzilla de solucionar i, segurament, sigui un espai més còmode i agradable per la sensació d’amplitud que ofereix. Una solució interessant, tot i que absolutament no practicable, seria l’exemple 3, en el que els tres estudiants que la projecten aconsegueixen un entremig entre aquestes dues possibilitats comentades anteriorment: creant una diferència de cota de 80cm, subdivideixen l’espai sense fer-ne estances independents de manera que no es perd la sensació d’amplitud.

 

ultims dibuixos conclusions

A més a més de les dimensions mínimes a l’interior, el compliment estricte o no de la normativa i de l’accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda, la relació amb l’exterior és un factor imprescindible per acabar de determinar la qualitat d’un espai. Totes les persones, a més a més en un clima tan bo com el que tenim, necessitem tenir relació amb l’espai exterior que ens envolta, aquell que es mostra infinit, que s’escapa de les nostres mans, que ens allibera… Una bona relació amb aquest pot arribar a donar sensació de comoditat, d’amplitud i llibertat en un espai petit, fraccionat i de mínimes dimensions.

En aquest sentit l’exemple de Lacaton i Vassal és el més destacat ja que l’espai que ocupa l’habitatge mínim és doblat amb un espai semi-exterior conformant així l’accés a l’habitatge i, en tota l’allargada que conformen aquests dos, s’hi suma un espai de balcó exterior. Tot i ser una de les idees amb les que treballen recurrentment aquest grup d’arquitectes, penso que per aquesta investigació sobre l’habitatge mínim és una solució molt adient a tenir en compte i poc vista al nostre país. Doten l’habitatge mínim de dos espais adjacents exteriors amb els que formen un nou conjunt. D’aquesta manera s’estableix una nova dimensió i una millor qualitat espacial que permeten una transició des de l’espai més públic de la comunitat a aquell més íntim propi de cada usuari. També s’estableix un joc de relacions i contacte visual amb l’entorn exterior que permeten a l’habitatge estendre’s més enllà d’un espai on les dimensions estan ajustades al mil·límetre.

lacaton i vasal analisi espais

Conseqüentment, penso que és un bon exemple per demostrar que la idea d’apartament mínim no pretén vendre la idea de construir massivament en menys superfície perquè així promotors i constructors en puguin treure un rendiment més alt, sinó al contrari. A partir d’aquesta solució podem comprovar com un espai de condicions i dimensions mínimes (30m2) pretén ocupar el mateix que un habitatge que li triplica la superfície, però en aquest cas, amb la intenció de dotar l’habitatge d’uns espais previs, de transició interior-exterior i públic-privat. No es tracta d’ajustar la superfície en benefici del mercat immobiliari, sinó en donar resposta a una societat  canviant en la que el nombre d’usuaris que conforma una família i que habita un espai és cada cop menor.

 

MODIFICAR LA NORMATIVA?

A partir d’aquesta observació en l’exercici de Lacaton i Vassal em plantejo si seria possible afegir una nova clàusula a la normativa per assegurar de no perdre la qualitat espacial i la comoditat en espais mínims habitables. Proposar d’associar sempre aquest espai mínim a un o més espais que, com a mínim, en doblin la superfície i tinguin qualitat semi-exterior i/o exterior. D’aquesta manera assegurar una relació més estreta de l’habitatge amb l’entorn tot conformant un espai previ a l’interior de l’habitatge que permeti les relacions socials dels usuaris en un espai de transició entre el més públic i el més privat. Amb això també recuperar la idea de l’espai “rebedor” que és el primer element que s’elimina quan s’ha de pensar en l’habitatge mínim i que, malgrat tot, pot arribar a tenir una funció molt interessant i clau en l’habitatge.

 

PER ESCOLLIR…

Finalment, dels projectes comentats i estudiats amb els quals he treballat i intentat extreure’n la màxima informació possible, podria resumir amb aquelles solucions que he trobat més interessants de cara a aconseguir espais habitables mínims sense perdre qualitats i mantenint la comoditat de l’usuari que l’habita. D’una banda, el joc espacial tan en alçada com en superfície crec que és un aspecte molt important a treballar per aconseguir donar la màxima profunditat i sensació d’amplitud possible en espais mínims. D’altra banda la posició del “pac humit” en un costat formant una franja permetent ser, a la resta, un espai alliberat i flexible on la capacitat de cada usuari, segons les seves necessitats, serà la que acabarà de conformar-lo i caracteritzar-lo. També penso que aquest tipus d’exercicis són els que són més fàcilment adaptables a una accessibilitat practicable (Ø1,20m) i, fins i tot, a una accessibilitat accessible (Ø1,50m). Crec doncs que els dos exercicis que podrien reunir totes aquestes característiques i per les que em decantaria serien els números 1 d’Ábalos i Herreros i 5 de Lacaton i Vassal.

 

UNA RESPOSTA A LA SITUACIÓ ACTUAL?

Per concloure, comentar que, actualment l’usuari té més dificultats a l’hora d’obtenir un habitatge propi. El prototip de família amb 4 o 5 membres decreix i l’habitatge “per a tota la vida” desapareix, per això és tan important potenciar l’habitatge social de lloguer i de caràcter rotatori, perquè pugui ser assequible a tothom. Amb el temps, el típic prototip d’usuaris s’ha anat desfent i actualment n’hi ha de tot tipus i nombres, des d’estudiants que comparteixen despeses, parelles joves, parelles de gent gran, passant per les “noves” famílies monoparentals, de turistes i d’immigrants,  fins a el prototip cada cop més típic de parella més un fill o ja arribant al prototip en extinció de parella més dos fills o més…

Amb aquesta nova situació, la flexibilitat i la indefinició dels espais (exceptuant el clar ús que ha de tenir l’equipament de cuina i bany) passen a ser els protagonistes, de manera que un mateix habitatge pugui ser habitat per a diferents usuaris. Per aquesta nova idea d’habitar en la que apareix la paraula FLEXIBILITAT, remarcar que, tal com comentava l’altre dia Xavier Monteys en una conferència i amb la que em va fer reflexionar, no ens equivoquem al pensar que la clau està en pensar habitatges flexibles que s’adapten a tot tipus d’usuari, sinó al contrari, és l’usuari qui té la capacitat de pensar i d’adaptar-se als espais segons les seves necessitats.

Els habitatges mínims cada vegada són més sol·licitats degut als preus elevats del mercat immobiliari i als nous tipus de família de nombre cada vegada inferior, tot i així és imprescindible no perdre de vista que, un espai d’aquestes dimensions, no admet més de dos usuaris. Sempre i quan es respecti el número, serà un espai que pot admetre qualitat i comoditat.

És important que l’arquitectura dels habitatges avanci juntament amb els canvis que està patint la societat actual. “L’habitatge de tota la vida” passarà a desaparèixer, per tant serà imprescindible que, a més a més del compliment de la normativa,  un espai habitable pugui veure’s modificat pels diferents usuaris amb necessitats diverses que l’habitaran al llarg de la seva vida útil. L’habitatge mínim serà cada cop més recurrent i s’haurà de procurar no perdre la idea de qualitat i comoditat espacial, sense sobrepassar el límit de les dimensions mínimes habitables, procurant una estreta relació amb el seu entorn, respectant el nombre d’usuaris que admeti cada espai i, sobretot, no confondre-ho amb una nova manera d’explotar el mercat immobiliari.

Imagen (37)

Maria Gelats Llobet

______________________________________________________________

Per a més informació:

-APTM: seis proyectos de apartamentos mínimos = Six minimal apartment projects. Edició: Josep Bohigas i Laura Arenas.

– De més a més… https://www.dropbox.com/home/Public/%2BINFORMACI%C3%93

Aquesta entrada s'ha publicat en arquitectura, habitatge i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s