La llum és el tema.

Seria possible distribuir els espais útils d’un habitatge simplement amb la influència de pous de llum natural?

Un treball que vol enfocar-se a resoldre aquest dubte. A partir de tires de llum, pous, trencats de forjat, entrades laterals i controlades, volem articular els usos com si d’espirals es tractés. Fer vida de dia on hi hagi llum, descansar on hi hagi foscor, llegir en il·luminació neutre de Nord…

Així doncs, aquesta entrada ens explicarà una proposta teòrica d’un alumne del curs en que s’intentarà investigar la importància de llum, de la llum natural, per a produir espais únics que no sols segueixin l’ús-funció, sinó que ens permetin sentir el que ens envolta d’una altra manera.

Acostar-nos a la finestra i sentir el Sol directe com toca la pell.

Llum de sud…

Llegir relaxats, sense contrastos, sense ombres.

Llum de nord…

Una primera idea seria adaptar l’habitatge a tots els usuaris, amb mòduls mòbils per crear l’espai que més interessa, lloses que llisquen i s’aturen en el lloc precís per donar forma a llits, taules, cadires… i la possibilitat de triar on es col·loquen els espais més fixes, lavabo, cuina… Estudiar la tendència dels usuaris en aquest espai i crear situacions possibles per acotar la investigació. Però això seria poc extrem.

Entenem que per trobar una solució i explicar bé el concepte cal arribar a un punt massa “utòpic” com per que sigui real. Però, no per això menys seriós.

Així, creem un entorn neutre, sense distincions de paviment, textura ni color, tot funcionaria amb llum, no hi ha jerarquia inicial, la disposició de l’espai ve donada per l’usuari. No hi ha envans i, per tan, demostrem que les separacions que tots podem trobar en qualsevol casa sols és un tema d’altres factors extres com la intimitat.

Com a treball teòric no marcaria una pauta a seguir, evidentment hi ha altres factors a tenir en compte, però per què no pensar en una tipologia d’habitar que parteixi de la base lumínica i la resta de condicions vinguin en un segon pla, viure de la llum natural, crear la “cova moderna” on la intervenció d’un arquitecte permet que es creï l’espai favorable.

Cova

Alberto Campo Baeza anuncia que la llum és l’element de l’arquitectura que construeix el temps. És, amb la gravetat, el que defineix l’espai.

“Architectura sine luce nulla architectura est” (Arquitectura sense llum és arquitectura nul·la).

Com explica en el seu article “De la cueva a la cabaña”, extret del llibre “Pensar con las manos”.

Aquest argument també és la base per Juan Navarro Baldeweg, en les seves obres busca sempre la llum i dotar de presència amb la gravetat.

Altres arquitectes preocupats per aquests temes són, per exemple, Louis I. Kahn i Steven Holl.

Així doncs es presenta un disseny estereotòmic, osigui que busca la llum. Es perforen els murs i el sostre. Una edificació pètria, massiva, pesant. Que s’obra per rebre llum en els espais i determina la funció de cadascú.

I és que la cerca de la llum ha sigut des de temps immemoriables la finalitat de l’ésser humà. Des del foc per protegir-nos dels temors externs en les coves prehistòriques fins, per exemple, la Capella Brother Klaus, passant per l’arquitectura Romana, recordem el magnífic Panteon, per França amb el gòtic que busca altura per captar la llum i fer que inundi tot l’espai. Vegis Sainte Chapelle de París. O el barroc, que és, en boca de Campo Baeza, “bàsicament un exercici brillant de la cerca de la llum”.

Pànteon2

dsc0051

Zumthor

Presentant ja el projecte. Aquí tenim una planta amb l’estudi lumínic i les explicacions de les obertures.

Presentación1

Veiem com s’ha excavat en els tancaments amb diferents pous de llum i finestres que volen determinar la distribució funcional de l’habitacle.

I aquest és el resultat dels “cotejos” que s’han fet amb alguns estudiants de l’ETSAB.

Presentación1

Ara se’ns planteja com podem treballar en l’agregació de la peça general i fer que cap característica lumínica se’n vegi afectada.

Apilant les caixes es tapa tota entrada i la feina quedaria sense premi! Però apilant i desplaçant sorgeix la solució.

Presentación1 (2)

L’agregació piramidal és purament estructural, ja que els murs de càrrega han de seguir el sentit vertical més net i directe que es pugui, pensis l’error que seria apilar-ho sense aquest acabat.

Presentación1

D’aquesta manera trobem un sistema d’agregació que permet accessos i llum difosa en tots els habitacles, i deixa lliure l’entrada a Sud, permetent, així, l’entrada de llum directa.

Presentación1

En conclusió. La llum, que ens aporta l’espai i el temps, juntament amb l’esteretomia del pes, de la gravetat, permeten distribuir i dissenyar l’interior d’un habitacle sols a partir de la seva intensitat.

Les funcions com menjar, llegir, descansar… queden definides. La llum t’atrau i et demana aquest ús o aquell altre, ja que cada llum, de cada dia, de cada hora, és óptima per una acció concreta.

La llum, necessària, pura, entra i ompla l’espai, crea arquitectura i dota de vida el que toca.

La llum és el material capaç de posar a

l’ésser humà en relació amb l’arquitectura”

Pensar con las manos”

Alberto Campo Baeza

Marc Sureda Rovira, estudiant d’ETSAB.

Aquesta entrada s'ha publicat en arquitectura, habitatge i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s