CONTROVERSIA SOBRE L’ACCÉS. La passera.

L’ACCÉS A TRAVÉS D’UNA PASSERA ES REALMENT MILLOR QUE L’ACCÉS A TRAVES D’UN NUCLI INTERN?

L’objectiu principal del treball es basa en definir quina és la MILLOR MANERA D’ORGANITZAR L’ACCÉS d’un bloc de vivendes.

Últimament veiem en molts exemples d’arquitectura moderna l’ús de la passera, un recurs visualment atractiu però de qüestionada funcionalitat. La finalitat d’aquest treball serà definir quins són els avantatges i inconvenients de la passera en comparació amb el nucli intern i esbrinar quina es l’opció optima.

Per a l’estudi utilitzarem dos exemples reals de mansana- pati de dimensions i característiques similars:

OMA/ Conjunt de 144 vivendes a Breda/ Any 2002

1478_lcarre3

Les passeres, elements d’accés personal y horitzontal, creen una connexió visual diferent en l’edifici. Els defensors d’aquets espais pensen que son llocs de trobada fortuïta entre persones amb les que convivim, els quals aporten qualitat de vida, humanitat i comoditat al nostre dia a dia, a més de ser una solució econòmica al reduir el nombre de nuclis. No obstant això, la passera limita a una façana la ventilació o implica ventilar a través de ella i exposar-se, en la majoria de casos, a l’espai públic. Això provoca la necessitat de recórrer a mecanismes per a garantir un mínim de privacitat com: l’alternació de passarel·les (cada dos pisos per exemple), la separació d’aquestes respecte a l’edifici o la separació d’aquestes mitjançant elements de control visual, tots els quals suposen inconvenients per a la comoditat del veí.

bredaa

Els exemples de passeres on realment es produeix la relació social entre els veïns que viuen en l’edifici són pocs en comparació amb aquells que no ho aconsegueixen o que simplement es limiten a fer d’element d’accés.  En aquets casos on la funció es bàsicament distributiva i aquesta és dimensions més reduïdes pot  semblar que al utilitzar un sol nucli amb passera s’aprofiten més els metres quadrats disponibles. En secciol’exemple proposat tenim que hi ha 3 nuclis d’accés per 24 vivendes totals, la qual cosa suposa un nucli per cada 8 habitatges. Per traduir això a metres quadrats, sumem a l’àrea del nucli (35 m2) l’àrea  de la passera d’1.5 metres d’amplada que ocuparien 8 vivendes (91 m2), el que ens dona un total de 126 m2 destinats a l’espai de l’accés per cada 8 vivendes o el que és el mateix, 15,75 m per a cada habitatge. Els casos on la passera té una funció social la superfície usada supera àmpliament a aquesta.

Enzo Piano/ Vivendes Rue de Meaux a Paris/ Any 1991

ENZO

ENZZO

 Quan s’utilitza un nucli intern, com en el cas de les vivendes Rue de Meaux, tenim l’avantatge de poder ventilar a les dues façanes sense comprometre la intimitat dels habitants. Disposar de dues façanes lliures permet col·locar espais íntims com els dormitoris a ambdues cares sense exposar-se al pas de personesbaas pel davant. En aquets tipus de construccions el nombre de nuclis es multiplica degut a que es necessita mínimament un nucli cada dos vivendes (com en l’exemple proposat). Aquest fet fa pensar a alguns que al tenir mes nuclis el preu de la vivenda augmenta considerablement, però, realment implica una diferencia significativa sobre el preu de la vivenda?

reenzo

Els preus dels ascensors oscil·len depenent de factors com la qualitat dels materials o la durada de l’obra. Segons http://www.habitissimo.es, una guia d’informació sobre arquitectura, construcció i interiorisme, el preu mitjà d’un ascensor a Barcelona es de 10.302,31 €, resultat que ha obtingut sobre una mostra total de 92 preus d’ascensor diferents.

Utilitzant aquesta dada i posant d’exemple un edifici de 5 plantes amb un mínim de dos vivendes per nucli tindríem que cada nucli d’ascensor es utilitzat per 10 habitatges, per la qual cosa obtindríem un augment de 1.000 € sobre el preu original de la vivenda.

Per altra banda, calculem si realment es perd un numero significatiu de metres quadrats. Per que pugui ser comparable amb l’exemple anterior calculem quants metres es perden cada 8 vivendes. En el cas de l’exemple tenim un nucli cada dos vivendes, per tant, 4 nuclis de 35 m2, un total de 140 m2 destinats per als 8 habitatges o el que és el mateix, 17,5 m per habitatge.

CONCLUSIÓ:

Nucli d’accés amb passera.

-aprofita millor l’espai (1,75 m2 per vivenda)

-és mes econòmic (1.000 € menys per habitatge)

Nucli d’accés sense passera.

– permet ventilar les vivendes a les dues façanes

-garantitza la privacitat

Quan hi ha només escala, es triplica el nombre de nuclis perquè hi ha entre 2 i 3 vivendes per replà. La passera redueix el nombre de nuclis, però també la privacitat. Mentre que el nucli intern permet ventilar les vivendes a les dues façanes, una passera sempre optimitzarà el nombre d’escales però des de el punt de vista econòmic i de comoditat aquesta diferencia no és suficientment significant per renunciar a la intimitat en el nostre habitatge.

JOSEP LLUÍS BUADES

HABITATGE COL·LECTIU


Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s