Pla Regulador de Chimbote, Josep Lluís Sert

Chimbote, Perú, Amèrica del Sud.

La gran evolució de recursos miners del nord de Perú juntament amb la riquesa pesquera de la zona de Chimbote va desencadenar un augment de la població sensible en molt poc temps.

Chimbote era un poble de 4000 habitants que vivien en conegudes com “chozas de barro”, que són els habitacles precaris fets de materials primaris i amb una salubritat qüestionable.

L’any 1946 Josep Lluís Sert i Paul Lester Wiener arriben a Lima contractats per la “Corporación Peruana del Santa” per a realitzar un nou pla regulador per Chimbote.

Aquesta intervenció consistia en eliminar les vivendes preexistents, augmentar la capacitat de 4000 a 12000 habitants i reactivar el sistema d’irrigació, en aquell moment en desús. El pla, a més, era un exercici on es posava en pràctica tota la forta teoria que els C.I.A.M. (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna) ja havien anunciat i la que vindria en els anys posteriors. És en el C.I.A.M. VII, a Bergamo, l’any 1949 on s’exposa la nova projecció de ciutat.

Però on realment explota el concepte del nou urbanisme és en el C.I.A.M. VII, a Hoddesdon, l’any 1951. Aquest tracta sobre “el cor de la ciutat” (“The Heart of the City” era el lema del congrés) i exposa noves maneres d’entendre l’urbanisme des de l’interior. Proposen, doncs, redibuixar el centre neuràlgic amb els centres cívics de protagonistes.

Així doncs, a Chimbote hi trobem un centre cívic que articula tot el programa.

Centre cívic2

D’aquesta manera i com diuen en el C.I.A.M., “Fem ciutats amb cor perquè volem homes i dones lliures”.

En les paraules de Sert…

“…tales centros cívicos contribuirán a consolidar el sistema. En efecto, la ausencia de estos centros y el hecho de que los ciudadanos tengan que depender de una fuente de información controlada, les hace más fáciles de gobernar por la voluntad de unos pocos. La creación de esos centros es una tarea de la administración (nacional, regional o municipal). Esos elementos no pueden establecerse en función de la rentabilidad, ya que son necesarios para la ciudad en conjunto e incluso para el país, y deberían financiarse con recursos públicos”…

Centrem l’atenció ara en les cases pati, que en definitiva és l’ànima de l’entrada que fem avui.

Sert projecta una nova tipologia d’habitatges seguint la corrent Racionalista, que dota de tradició el moviment internacional d’aquells anys. D’aquesta manera obra patis interiors centrals mediterranis, formant uns claustres d’habitatge col·lectiu i compartit amb una zona específica per a la cria d’animals de granja.

Planta amb pati

El resultat d’aquesta agregació és un tapís urbà d’alta densitat i poca alçada perfecte per a climes àrids com el de Chimbote i zones on el sól és barat. L’agregació és ben senzilla. Agregació horitzontal tal i com es veu en la següent imatge…

Agregació de 8

Com veiem s’agreguen paret amb paret fent èmfasi en la importància del pati com a eix central i oxigen de l’espai. En alguns casos concrets, potser fruit de la influència de Le Corbusier en tota l’obra de Sert, s’extreu un dels mòduls per a deixar lliure la zona i fer crèixer l’arbre i, en conseqüència, l’espai públic.

Per anar enllestint l’exposició afegim una imatge general del pla per veure quin aspecte té en una escala més allunyada.

Traça

Potser serà pel clima, la gran insolació és un fet a Chimbote, i la il·luminació indirecte és vital per als habitants del poble, però aquesta tipologia d’agregació conté el risc de obrir diferències característiques entre zones. Evidentment no és el mateix si el pati queda orientat a Nord o Sud. És per això que voldríem comparar aquest projecte de Sert amb un de Cruz y Ortiz on clarament reconeixem el desplaçament d’una de les peces per afavorir la insolació i adaptar-la a la topografia.

Cruz y Ortiz

Habitatge Col·lectiu, Curs 2014-2015

Marc Sureda Rovira, ETSAB

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s