Disseny de baranes

Oscar Farré Valentí

Les terrasses als habitatges de les ciutats sempre han tingut una gran importància en la vida de la gent. És un dels espais clarament diferent als altres de casa. És una extensió de la nostra casa cap al aire lliure, al exterior. Aquest espais necessiten de un element per ser segures, la barana.

NuevoDocumento 32

Aquest té que ser un element de baixa altura per tal que la terrassa segueixi tenint la utilitat de poder observar l’exterior i ,a més a més, que es tingui la sensació que realment estàs al exterior i no al interior. Si es produís això, es tractaria d’un espai interior però amb cap tipus de protecció tèrmica, en aquet cas parlaríem d’una galeria. Per tant l’espai terrassa té unes qualitats pròpies.

Com pot una barana qualificar aquets espais?

La primera característica més evident esmentada anteriorment, és la de limitar la terrassa, ha de tenir una altura baixa per  a que aquells que la utilitzin puguin veure l’exterior però a la vegada haurà de ser suficientment alta per protegir als que estan disfrutant d’aquest espai. Aquesta altura ja està normalitzada per llei: un mínim de  1,1m d’alçada. La barana també tindrà altres característiques que afectaran a la percepció des de l’interior i l’exterior.  Un aspecte important és la privacitat que ofereix a l’interior, per això es pot jugar amb la distància entre barrot i barrot per tal de crear una barana més o menys transparent, la distancia mínima entre barrots, estiguin posats de forma horitzontal o vertical, serà de 11cm. Per variar la transparència també es pot jugar amb vidres, de forma que si interessa es pot canviar la opacitat d’aquest.

Observem alguns dels exemples més propers en la ciutat de Barcelona ordenat segons la opacitat que ofereixen:

5

Aquest edifici es situa entre el carrer General Mitre i el carrer Can Ràbia, formen una agrupació de diferents edificis ocupant la parcel·la de l’antic camp del espanyol. En aquest cas l’arquitecte utilitza el vidre per solucionar la limitació de les terrasses. D’aquesta forma no li cal posar cap perforació a la barana per a que la llum passi lliurement, òbviament damunt del vidre hi posa un element metàl·lic per a que el recolzament a la barana sigui confortable. L’altra característica que sembla obviada és la privacitat, el vidre permet el pas de les visuals lliurement des del interior, tot i que si estàs dins de casa pot seguir veien l’exterior que és un punt important que poques vegades s’aconsegueix. Una altra característica important del vidre és que depenent de la llum exterior pot ser opac i transparent, en la fotografia del balcó en cantonada, s’aprecia com el sol li arriba i ,com a conseqüència, els reflexos produeixen que es perdi la seva transparència.

9

Aquest edifici , SEIDA, de Francesc Mitjans fou un edifici molt important a la dècada dels 50 a Barcelona. La seva barana és una de les més típiques de Barcelona, encara que probablement molts se l’hagin copiat d’aquesta ja que aquest edifici es del 1955-1967. Curiosament el seu disseny manté una gran harmonia amb les normatives actuals, les quals nomes deixen posar una distancia màxima entre barrot i barrot de 11 cm. En aquest cas a l’arquitecte l’interessa que la barana no tingui molta presència, en canvi marca la part inferior de blanc per crear un marc a cada terrassa amb els murs laterals. El fet que els barrots estiguin disposats de forma vertical provoca una gran transparència en una visió frontal, però ,en canvi, si ens situem en un lateral de l’edifici els barrots no ens deixaran veure l’interior de la terrassa.

11

Aquest edifici està situat al Carrer de Can Ràbia. El seu disseny de barana es semblant al de Mitjans, però en aquest cas els barrots són horitzontals, deixant entre barrot i barrot menys de 10 cm. A l’arquitecte d’aquest edifici no li va preocupar la privacitat d’aquesta terrassa, ja que els barrots són bastant fins i deixen una gran transparència des de l’exterior. Segurament va tenir en compte que no era un carrer molt transitat, per tant els habitants de l’edifici no tindrien la preocupació que la gent els mires contínuament.

38

Aquest edifici està al carrer General Mitre, just damunt dels cinemes de Sarrià. Les qualitats del balcó són molt semblants a l’edifici anterior. Un balcó amb barana sense perforacions, vidriat, de forma que deixa passar la llum i les visuals des de l’exterior. La novetat és que aquest incorpora una segona capa davant la barana. És tracta d’una gelosia de llistons horitzontals, de manera que augmenta la privacitat del habitants. A la vegada també disminueix la radicació solar directa, podríem dir que redueix un 50%. En ocasions aquestes gelosies permeten un lliscament, de forma que es pot moure segons interessi, per raons de radiació o de visuals.

1(45)

Aquest edifici està situat al Carrer Johann Sebastian Bach. Aquestes terrasses són interessants perquè hi posa una barana estàndard però afegint-li una densa vegetació que li dona una gran vitalitat a la façana de l’edifici. Com a resultat tenim una composició de barana + vegetació que crea un gran atractiu i s’assegura d’obtenir una gran privacitat i un control de la radiació lumínica.

45

Les Cotxeres de Coderch és un edifici amb la marca del seu arquitecte, el “retranqueix”. Aquesta geometria li donarà peu a crear balcons amb aquesta norma, en “L” o geometries semblants. Tot l’edifici està construït amb obra de fabrica, per tant, el balcó també ho serà per aconseguir un projecte més unitari. Conseqüentment, la barana també ho serà.  En aquest cas la barana serà totalment massisa i opaca, no deixarà passar llum per la part inferior ni les visuals exteriors, s’aconseguirà una privacitat notable. En la part superior del “mur barana” hi ha unes perforacions per posar-hi vegetació, d’aquesta forma el sol no entra tan directament a l’interior de l’habitatge.

55

Aquets edifici està situat al carrer Berlines, molt a prop del parc de Monterols. Aquest edifici té tota la façana constituïda per balcons orientada a l’oest. La solució que pren és fer gairebé tota la façana de lamel·les verticals orientables. Tenen aquesta posició ja que el sol a la tarda és més molest, quan està baix a l’oest i d’aquesta manera s’evita que entri dins de l’habitatge. Les lamel·les estan dividides en dos parts: la primera fins l’altura d’una barana estàndard de 1 m d’altura aproximadament, la segona comença a la barana i acaba al sostre del pis corresponent.

Després d’analitzar alguns exemples diferents de la ciutat podríem fer una proposta tenint en compte les característiques més importants:

  • Privacitat
  • Lluminositat
  • Control de radiació solar
  • Seguretat
  • Visuals cap a l’exterior
  • Confort al recolzament

Alguna d’aquestes característiques van guanyant importància o perdent-hi quan es posen en relació amb altres conceptes com l’altura, per exemple una persona que viu a la primera planta hauria de tenir una barana bastant opaca per a que no sigui vist des del carrer, en canvi una persona que viu a la desena planta no li cal aquesta preocupació perquè no la veuran, per tant la seva barana podria ser totalment transparent.

Llavors no s’haurien de construir les baranes dels edificis com si fos un degradat?

Si fem unes baranes amb barrot, les dels pisos inferiors tindrien més densitat de barrots, en canvi, als pisos superiors tindríem menys densitat de barrots. Si parlem d’un edifici amb baranes vidriades, treballaríem amb la opacitat del vidre començat a la part baixa per vidres molt opacs i a la part alta vidres molt transparents.

Exemple de baranes de barrots degradats segons l’altura respectant les distancies màximes entre barrot i barrot de 12 cm:

Layout1

Exemple de barana de vidre amb degradat de opacitat segons l’altura:

Layout1

Aquest dos sistemes de baranes són dels més comuns però si es té en compte l’ambient en que es situa als voltants de les primeres plantes i de les ultimes, és fàcil veure que és molt diferent, per tant les baranes són els elements que limiten l’exterior públic d’espai privat i com a tals, s’han d’adaptar a les necessitats de privacitat als quals estan sotmesos. Aleshores les baranes de cada pis podrien variar segons l’altura, no cal que variï cada planta pel cost que ens suposaria, però ho podria fer cada 5 plantes per exemple. Amb la mateixa lògica és podria actuar amb les baranes vidriades treballant les transparències. Hi han altres solucions que tenen un gran atractiu com són les lamel·les orientables com em vist a l’últim cas d’exemples a Barcelona. És una solució atractiva ja que al ser mòbils es poden adaptar a les condicions del dia: si entra molt sol es poden tancar impedint el pas d’aquest, si es vol veure l’exterior es poden obrir, inclús segons la posició s’evita que els vianants observin des del carrer. En conclusió, els edificis cada vegada es fan amb més altura a les ciutats creant “downtowns” moderns amb grans edificacions com per exemple a Barcelona que les edificacions tipus eixample no superaven les 6 plantes i ha sorgit la zona de 22@ amb grans edificacions. En aquests edificis segueixen havent-hi balcons per mantenir l’idea de tenir una extensió cap a l’exterior, però en molts casos les baranes que els limiten són igual en totes les plantes, i potser això es podria canviar. És a dir, com conforme anem pujant de planta les circumstàncies ambientals d’aquestes canvien i, per tant, les baranes s’haurien d’adaptar a aquestes noves circumstàncies.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s