Per ajudar a que la cuina torni a ser el centre de l’habitatge

La cuina, sense dubte és un dels espais més bonics de la casa. És l’espai preparat per a la el·laboració d’aliments. I aquest és un dels espais que més ha variat el seu paper en la vivienda al llarg de la història. Segons l’època, la cultura i les circumstàncies, les cuines varien el seu tamany i rellevància, éssent desde la peça principal de la vivenda, fins a una peça totalment segregada a altres activitats de l’habitatge.
El consum d’aliments cuinats va nèixer amb la domesticació del foc. I aquest foc també s’utilitzava com a font de calor als hiverns, fet que va portar-lo a ser l’element principal de la llar. I amb ell, l’activitat de cuinar.

Captura de pantalla 2015-01-08 23.00.57
A les viviendes rurals, per exemple, les diferents estances no estaven especialitzades en un ús concret i les seves dimensions permitien que fossin flexibles segons la ocupació. És a dir, l’activitat condicionava l’ús de la estancia i no a l’inrevés.
La vida, llavors es feia a la cuina, que era l’espai més calent de la casa, on es trobaba el foc. Era la lògica de la necessitat. Una bona cuina podia ser un lloc de reunió, un menjador o un lloc on dormir. Quasi el cent per cent de la vida diürna es feia en aquesta estança.

Però, qué podem fer per ajudar a que la cuina torni a ser l’element principal de la vivenda? Abans de tot, repassarem com la cuina ha anat variant el seu papel al llarg del temps, així, aprendrem dels inconvenients i els avantatges d’aquestes per pensar en la cuina actual.

LA CUINA I EL SERVEI:

Amb l’aparició del servei als habitatges de classes més benestants, el paper de la cuina es va anar independitzant de l’altre activitat de la vivenda, i va acabar sent un espai només servidor. Com per exemple, la casa Catasús de Coderch. On la cuina formava part d’un ala segregada de la vivenda. On, a més aquest paquet ja incluia el dormitori i el bany per al servei de la casa. Era la zona de serveis.

catasus_01 copia

Paquet de serveis a la casa Catasús de Coderch

LA CUINA MODERNA:
Amb l’aparició de la cuina moderna a Europa, la Frankfurt kitchen (Frankfurter Küche), es va equipar a aquest espai amb l’emmagatzematge, la preparació i el cuinar tot junt en una mateixa estança. Tot i que fos una sol·lució higiènica als olors i fums, aquest disseny de Schütte-Lihotzky, suprimia qualsevol tipus de vida en aquest espai, era tan sols una màquina a punt per ser utilitzada. Aquesta idea de espai servidor resta avui dia amb nosaltres, seguim veient aquestes cuines petites i totalment estátiques en moltes de les nostres llars.

FrankfurterkuecheFFK_features

 

 

FFK_plan

Planta d’una casa a Kurhessenstrasse amb la Frankfurt kitchen aplicada, Frankfurt-1928

Schütte- Lihotzky va dissenyar aquesta cuina al 1926 amb el objectiu d’assolir l’óptima i ergonómica organització de l’espai. Aquesta idea estava basada en els esforços de Christine Frederick que va desenvolupar a la dècada de 1910 sobre la optimització productiva a la cuina com podem veure en aquests diagrames de cuina eficaç i ineficaç que va realitzar:

Captura de pantalla 2015-01-09 15.56.56

Aquests diagrames comparatius mostren els diferents moviments realitzats per una ama de casa durant el procès de treball. El primer esquema mostra una cuina on els seus elements han sigut disposats de manera racionalitzada, per tant, aquest tipus reb el nom de cuina “eficaç”. D’altra banda, el diagrama de la dreta mostra una disposició aleatòria dels elements, per tant el procès de treball és més desordenat fent que aquesta cuina sigui “ineficaç”.

LA CUINA AMB OFFICE:
La necessitat de tornar a menjar en l’espai cuina, va fer aparèixer la cuina amb office. Així es dotava a l’espai d’una taula que podia ser utilitzada tant per menjar com per a l’el.laboració d’aliments o per a qualsevol altre activitat com llegir mentres que el menjar s’anés preparant.

Captura de pantalla 2015-01-09 14.23.34
LA CUINA INVISIBLE:
Alguns casos com la cuina de la casa Farnsworth que trobem a continuació, es troben integrades en mobles distribuidors de l’espai i no són estances formades per paraments com hem vist fins ara. Aquestes cuines acaben sent invisibles i quan no es troben en funcionament acaben sent només un parament amb gruix. Quan s’ha de fer servir, el parament s’apodera de l’espai adjacent, que pot ser una zona de pas i fa que l’espai cuina aparegui.

a

La cuina quan no es troba en ús

b

La cuina quan es troba en ús

REPENSAR LA PEÇA DE LA CUINA:
Els temps que estem vivint ara mateix fan que l’activitat de cuinar sigui a vegades molt ràpida, amb aliments precuinats o a alguns dies inexistents amb el menjar fora de casa. A més de la integració de la dona a l’ámbit laboral durant el segle XX. Per tant la peça de la cuina acaba sent, en molts casos, un espai molt poc utilitzat en la vivenda al llarg del dia.
És per aixó que sorgeix la idea de, perquè la cuina no pot obrir-se a altres espais de l’habitatge per a que en aquestes hores en que es troba en desús pogui ser utilitzada amb altres objectius com a zona d’estudi o espai de reunió a la taula, etc…

Com també es podria aprofitar l’espai cuina com a espai de pas o d’entrada.
En aquest exemple, la vivenda proposada per Catharine Beecher al 1870, la cuina s’obre com a espai de circulació quan no es troba en funcionament i en el moment en que es posés en marxa, aquesta es podria tancar formant una peça estanca.

beecher1stfloor72cha-130908-80_dwellings_in_salou-toni_girones_i_saderra3 copia

Un cas actual és el de les 80 vivendes de Toni Gironés a Salou. La cuina es troba com a espai de pas i de circulació de la casa a més de ser el primer espai de rebuda.

Podem trobar-ne altres exemples com les habitacions de la Bikuben Student Residence de l’equip AART, on no hi trobem l’espai rebedor a l’entrada de la estança, sinó que entrem directament per la cuina, que ja conforma un espai de benvinguda. A més, aquesta estança, la més pública de l’habitació, es situa prop del passadís, fent de filtre entre lo públic i lo privat.

??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Captura de pantalla 2015-01-25 18.57.38

L’ús de la cuina com a primer espai de rebuda o circul·lació és compatible amb la seva funció, ja que, com ja hem dit abans, la cuina es troba en desús en molts casos menys del 20% de les 24h del dia (30min al matí, 1h30’ al migdia i 1h30’ a la nit aproximadament).
Quan obrim la cuina a l’espai de circul·lació de la vivenda, evitem aquests espais corredor sense cap tipus d’interés que s’utilitzen només per a la distribució de les diferents estances en que amb prou feines hi caben dos persones caminant.

Però també podem trobar casos en que la cuina es una part molt important de la vivenda, on podem veure com agafa un paper central. Un d’aquests casos seria el projecte de la residencia d’estudiants a Munich de Fink + Jocher. En aquestes vivivendes trobem com 4 usuaris comparteixen una mateixa cuina, situada com a centre entre aquestes quatre habitacions. Els estudiants, han d’entrar primer a la cuina, per desprès anar a les seves respectives habitacions. És la cuina el punt de trobada entre els usuaris, que utilitzarán l’espai i la taula d’aquesta  tant per estudiar, com per fer reunions, com per cuinar. A més, la calor que desprén aquesta cuina, ajuda a climatitzar les 4 estances que d’ella hi pengen.

a7 copia

En la Rheinresidenz de Neff Neumann Architekten a Zürich, la cuina és un moble molt important a la vivenda.Un moble que s’estén i que vol arribar a totes les estançes. Agafa un paper central i distribuidor. Podria assimilar-se a una xemeneia.

Captura de pantalla 2015-01-25 18.54.11

Al cas de les vivendes de Gifu Kitagata de Sejima, la cuina és l’espai d’entrada de la majoria de les vivendes. Però el que el fa encara més interessant és que als apartaments dúplex del projecte, l’espai a doble altura es destina a la cuina i no pas a la sala d’estar. Aquesta idea, no tan sols dota d’un paper important a la cuina, amb magnífiques vistes i amplitud, sino que la calor que d’ella es desprèn, s’utilitza per a escalfar les estançes que es troben al segon pis. Però quan no es necessiti aquest augment de temperatura, la cuina, que desprén gasos, olors i vapors, s’aireja fàcilment gràcies al sistema de ventilació natural passant que s’hi ha disposat.

rsz_h600_6_13

 

Aquests són alguns exemples que poden fer-nos pensar sobre el nou paper que pot jugar la cuina en l’habitatge. Però, no ens hem d’oblidar d’un tema molt important, i que ens afecta molt, que és l’aplicació de les diferents normatives a l’hora de dissenyar una cuina. I és que, la seva construcció ha sigut sotmesa a normatives que regules desde les seves dimensions fins a les seves condicions d’habitabilitat o qualitat constructiva, especificant, entre altres caracteristiques, els mínims de ventil·lació, il·luminació, aïllament o equipament. Com a resultat, el problema acaba siguent la gran i estricta quantitat de normes amb les que ens trobem, que acabem per questionar els mínims que estableixen.

Lamentablement, avui dia es prefereix tenir una habitació més gran sacrificant la dimensió de la cuina. Així, podem trobar cuines realment petites on no es possible cuinar cómodament ni fer vida en aquesta. Cosa que fa que els usuaris passin el temps a les seves respectives estances i que prefereixin la individualitat. Com senyalava Otl Aicher, dissenyador alemany:

“Cocinar es una actividad de varios. En la cocina, el ser humano es un ser social. La cocina es una función de la naturaleza social del hombre. Sólo se cocina con ganas cuando se va a disfrutar de la cocina con otros. Y se cocina con más ganas si se cocina en compañía.
Por muy sociales que hayan sido las preocupaciones de los arquitectos que concibieron la Cocina de Frankfurt, forzar a alguien a cocinar donde sólo cabe una persona, es parecido a una condena.”

Menjar o cuinar són activitats molt més agradables quan es fan en companyia. Compartir un esmorçar o un sopar amb la família, amics o companys de treball fa que no només s’alimenti el cos sino que també s’alimenti la ment i les funcions socials. Per tant, aquesta dimensió social no només ha de recaure en la funció de menjar sinó també en la funció de cuinar.
El que distingueix a un arquitecte és la rel·lació que dissenya entre les peçes de la vivenda i encara que les cuines actuals disten de tornar a ser el centre de l’habitatge com a les cases primitives, estem a les portes de tornar a aquelles cuines que eren el centre de l’habitatge, la peça primordial, on ens trobàvem més a gust. A més hem de tenir en comte l’augment de l’activitat de cuinar com a hobby, que fa que aquesta activitat pogui ser compartida amb amics, familiars, etc. La cuina existeix quan es posa en ús. Per tant hem de pensar com podem donar-li un valor afegit a aquest espai tan càlid i acollidor.
És per aixó que els professionals de l’arquitectura i el disseny hauriem d’ajudar a que la cuina fos un lloc central en la vivenda per a la socialització i la educació de les noves generacions on, de manera natural, aquestes poguin aprendre el valor i la satisfacció de responsabilitzar-se i compartir les diferents tasques domèstiques.

Yéssica Ramajo García

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s