EL “RETRANQUEIG” EN ELS CORREDORS

El corredor en els edificis col·lectius, com ara les residències d’estudiants, les residències d’avis i fins hi tot als blocs d’habitatges, és un espai en el qual cal aprofundir amb una precisió i una delicadesa absoluta per tal de crear una zona única, comuna i connectora.

D’això n’és un brillant exemple els 21 apartaments a Massans de Peter Zumthor. El suís s’enfronta a aquest espai amb una gran cura per tal que els avis que hi viuen facin una prolongació dels seus habitatges en el corredor, moblant-lo i decorant-lo amb les seves pertinències.

2

3

4

Probablement, el culpable de l’encert d’aquest corredor es el “retranqueig” que el mestre suís fa per tal d’entrar a cada habitatge.  Gràcies a ell crea un espai molt més acollidor i sense la fredor d’un corredor continu com per exemple en els hospitals. Aquest “retranqueig” té, a la part frontal, unes finestres que donen directament a la cuina de cada apartament, la qual cosa ajuda a millorar la comunicació entre els veïns quan cuinen, per exemple. Aquesta manera de projectar aquest espai, ens recorda als típics carrerons de pobles on els avis estan tant acostumats a viure-hi i on la vida en comunitat i la relació amb els veïns és tant important.

5

6

Però realment aquest “retranqueig” afavoreix tant a la noció de l’espai en el corredor?

Si,  ja que dinamitza, personalitza, aporta lluminositat i moviment, encaixa cada unitat en un  tot.

La distancia entre els plans és realment l’apropiada o hauria de ser més marcada encara?

 Analitzant aquest “retranqueig”, em plantejo com canviaria aquest corredor en el cas que fos amb un “retranqueig” més marcat, o fins hi tot sense cap retranqueig.

Analitzant el corredor i veient l’espai que deixa per la vida en comunitat, em plantejo si realment la distancia entre pla i pla, i l’espai que projecta Zumthor per el corredor, és realment l’apropiada o potser podria fer el “retranqueig” més marcat o com canviaria aquest sense cap “retranqueig”.

Dibuixant el corredor sense cap “retranqueig”, la distancia final entre la façana que dona a l’exterior  i el pla d’accés a cada habitatge és de 3,1 metres. Aquesta distancia permet tenir molt més espai per circular, i més espai comunitari per aprofitar. Però és realment necessari tant espai per la circulació dels avis que viuen en aquest edifici i per les seves visites? En efecte no. Sabent que en aquesta residencia a diferencia d’altres no hi ha ni infermeria, que la quantitat de treballadors es mínim, i que només hi ha 11 habitatges a una planta i 10 a l’altre, no és necessari una distancia tant gran. Caldria preguntar-nos també si el fet de tenir més distancia en el corredor afavoriria la vida en comunitat. O l’eliminació del “retranqueig” faria un desaprofitament d’aquest espai. Probablement el fet de tenir més espai no portaria els avis a aprofitar més aquest corredor ja que no seria un espai tant acollidor com ho és actualment i potser els avis tindrien la sensació d’estar a un passadís hospitalari.

2

L’altre plantejament seria si el “retranqueig” de Zumthor és suficient o potser seria més òptim si fos més marcat. En el cas que fos més marcat i per tant deixés una distancia pel corredor de 1,75 metres, no només l’espai que resta de corredor seria bastant petit i només amb la finalitat de circular i poc més, si no que també es desaprofitaria l’espai de l’entrada als habitatges que seria només d’accés ja que la seva amplada és de 1,5 metres, i tenint en compte que la porta d’entrada als habitatges és de 1 metre no  hi hauria ni suficient espai per posar ni una cadira.

Imagen1

Imagen5

Finalment cal analitzar fins a quin punt aquest “retranqueig” es podria portar més a l’extrem sense que arribés al punt de desaprofitar l’espai d’accés als habitatges, i et permetés circular pel corredor d’una manera òptima. Tenint en compte que el corredor de Zumthor fa 2,5 metres d’ampla, el corredor podria fer com a mínim 2,10m per tal que tot l’espai es comportés com a 1 únic i que no es creessin espais desaprofitats i que tots sumessin.

Corredor de Zumthor de 2,50 metres d’amplada

a

Corredor amb una distancia de 2,10 metres.

Imagen6

Per tal d’analitzar els corredors a les residències i l’ús que se’n fa, a diferencia del mestre suïs, 51N4E planteja un espai completament diferent a la Residència per a gent gran OCMW a Nevele. El projecte consisteix en una ampliació d’un edifici existent que s’utilitzava com a local social, afegint 54 unitats d’habitacions destinades a ser habitatges per a gent gran.

111

3

Aquest grup d’arquitectes emprenedors plantegen un corredor continu sense cap “retranqueig” pintat de color blanc, a diferencia del mestre suïs que utilitza fusta per tal que els que hi viuen tinguin la sensació acollidora de com si estiguessin a casa. Aquests dos factors, i potser també el fet que la gent que viu en aquesta residencia són avis menys autònoms que els de Chur i per tant necessiten més assistència i ja no es poden valdre per ells mateixos, porta a tenir un corredor que no s’utilitza per la vida en comunitat ja que els residents no creen aquesta prolongació dels seus habitatges cap al corredor, i per tant no creen un espai acollidor i favorable per viure-hi i estar-hi.

corredor

fotocorredorvermell

Afavoriria el fet de tenir un retranqueig a l’us d’aquest corredor?  O continuaria tenint la mateixa utilitat com la que té actualment?

Partint que els habitatges en sí tenen una composició completament diferent a la  de Chur i no tenen ni tant sols cuina pròpia a cada habitatge, potser el fet de tenir “retranqueig” ajudaria a crear un corredor no tant continu, i com a conseqüent més acollidor. Tot hi que el fet de fer “retranqueig” en el projecte existent hauria de portar conseqüentment un nou plantejament d’aquesta sala que dóna directament al corredor.

En conclusió en aquests dos projectes es poden veure la diferencia d’un corredor amb “retranqueig” i un corredor continu, i s’ha vist com en el mestre suís encerta més amb la seva opció ja que proporciona un espai més acollidor i més útil per tots aquells avis que hi vagin a viure, tant gràcies als materials que utilitza com amb la separació dels plans que fa.

MARIA MATEU VILALTA

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EL “RETRANQUEIG” EN ELS CORREDORS

  1. Estimulant, com per continuar la recerca sobre subtilitats del corredors a les residencies col·lectives de tercera edat i estudiants.
    Per continuar caldria tenir en compte el caràcter de les habitacions (més apartament amb cuina o sòls habitació), i també el nombre d’ habitacions que hi han. Després el que fas de considerar les mides i els aspectes formals com ara les reculades (els retranqueixos) i els materials sembla encertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s