La galeria com a façana

La galeria és un sistema passiu de captació i acumulació d’energia solar que s’aprofita pel control tèrmic de les estances interiors als edificis; es duu a terme a través de la conducció, la radiació i la convecció.

La galeria ha estat bastant utilitzada en les façanes principals de molts edificis a les nostres latituds i aquest treball pretén estudiar com la galeria esdevé façana en els edificis d’habitatges, i quin són els seus inputs.

El sistema més senzill es la captació d’energia solar directa a través de superfícies vidriades o translúcides (radiació).

Un altre sistema és el mur d’acumulació no ventilat o Mur Trombre, el qual és una gran massa amb inèrcia que s’escalfa darrera d’un vidre (radiació); una varietat d’aquest element és el mur d’acumulació ventilat que incorpora forats superiors i inferior i escalfa l’interior mitjançant la convecció. Per últim tenim l’hivernacle adossat o galeria, la qual consisteix en un recinte envidrat i tancat orientat a  sud que regula la temperatura interior de manera directa o indirecta.

e el clima de cada habitatge millora si es situa un recinte compensador entre l’espai habitat i l’exterior, que pot ocupar parcial o talment la part de façana sud; tot i que existeixen problemes de sobreescalfament a l’estiu a les nostres latituds.

Tots els casos es poden utilitzar bé com a calefactors a l’hivern i sistemes de refrescament passiu a l’estiu (invertint el sentit de funcionament).

Històricament en les cases senyorials es solia construir una galeria o tribuna annexada a la sala principal, la qual atorgava els avantatges de la galeria i servia com extensió de la mateixa peça a la que estava vinculada. Aquesta tribuna solia fer-se servir com racó de lectura o mirador, ja que perimetralment solia haver una bancada.

Les primeres galeries en façana principal acostumaven a ser petits espais sobresortints i estar ornamentades; hi ha molts casos l’Eixample de Barcelona i altres ciutats on es desenvolupà el modernisme, tot i que les façanes que millor funcionen són les de l’interior d’illa ja que la galeria ha esdevingut façana completa. Aquests espais intermedis entre l’interior i l’exterior són coberts en vidre i practicables.

 1131 32 33 34 35 36

Exemples de galeries com a façanes principals a  diferents ciutats arreu de Catalunya.

Podem comprovar com la majoria són galeries parcials que no ocupen la totalitat de la façana, així la composició de façana queda harmonitzada amb la col·locació de les diferents obertures practicables de l’edifici. Aquest tipus de galeries donen un espai de transició entre la sala-menjador i el carrer.

Més galeries i tribunes en:

141516

Exemples de galeries com a façanes principals en tota la seva totalitat.

Donen una pell continua que dota d’identitat a l’edifici, la galeria s’aprofita com a mètode principal de control climàtic interior. El seu funcionament no només es basa a l’hivern sinó també a l’estiu. La galeria dóna servei a altres estances a part de la sala-menjador, per exemple, l’habitació principal també aprofita aquestes propietats i el rol ”d’habitació per a dormir” canvia i es poden desenvolupar altres activitats com el treball, estudiar, etc. La galeria millora la qualitat de les estances que hi estan connectades, ja sigui de manera directa com de manera semidirecta. Hi molts casos en bloc d’habitatges en què es projectà un balcó que dóna a carrer i on, els propietaris han decidit tancar-lo per tal de gaudir d’una galeria que, a més del guany tèrmic, en la majoria dels casos millora l’aïllament acústic.

12 13

En els patis interiors d’illa, la galeria és una de les estances més comunes, tot i que a diferència d’estar a la façana principal, la qual està annexada a les sales principals de l’habitatge, dins del pati d’illa, la galeria dóna cabuda a les estances de serveis i acostuma a estar annexada a les habitacions i/o la cuina.

Més galeries en façana en:

17Fora de Barcelona, en altres països europeus més septentrionals, la galeria com a façana principal és més comuna ja que a l’hivern funciona com a principal sistema d’escalfament. Els principals precursors actualment de la galeria com a façana són Lacaton i Vassal, els quals es caracteritzen per l’ús de la innovació tecnològica i materials com el policarbonat per a aconseguir construir espais més amplis. La galeria canvia de forma, composició i formalització. Lacaton i Vassal estudia la màxima potencialitat de l’espai de la galeria que en alguns casos acaba per tenir la mateixa dimensió que l’habitatge.

19 20 18

2122

El projecte té com a prioritat dotar la façana principal amb una pell continua incorporant una galeria a cada habitatge que ajudarà al control climàtic i permetrà flexibilitat en algunes estances.

 23 24 Planta baixa del dúplex                                       Planta superior del dúplex

28

En aquest cas, la galeria beneficia a la sala-cuina-menjador. La pell continua no denota la diferencia d’aquestes estances des de l’exterior i permet crear l’efecte hivernacle darrera de les finestres del menjador.

 30L’habitació té una relació directa amb l’espai de galeria; també s’hi relaciona la sala-menjador on es pot ampliar aquest espai obrint les obertures que donen a la galeria.

29

En aquest últim cas la galeria es pot mantenir sempre amb la mateixa mida ja que, la sala-menjador té prou dimensions i fan participi total la galeria.

La construcció d’aquesta pell contínua és de policarbonat amb peces desplegables i practicables, que permeten decidir quin ús de li dona a la galeria. Totes les obertures queden darrera d’aquest material translúcid que atorga privacitat, tot i que sempre es pot obrir totalment per tal de poder ventilar correctament i de manera creuada.

Funcionament de la galeria.

25

26

Projecte extret de l’assignatura Projectes IV, realitzat per Manel Milla Pereira i Maria Mariages Sarris.

Concloem doncs, que la galeria tradicional de l’Eixample, ha donat bona funcionalitat als habitatges que en tenen, la majoria d’aquestes galeries que es troben a la façana principal són petites i puntuals, en canvi, funciona millor en els patis d’illa on la galeria esdevé façana. També hi ha casos en que tota la façana principal s’ha convertit en galeria a causa del tancament dels balcons per part dels propietaris. Aquesta idea de la galeria com a façana és exponenciada actualment a Europa i altres països occidentals, on els nous materials i tecnologies han pogut canviar la concepció de la galeria de vidre de colors. Per últim podem veure un exemple d’un bloc d’habitatges on s’ha resolt la façana principal sud amb una extensa pell que cobreix totes les obertures i crea galeries que permeten flexibilitat als interiors dels habitatges.

Manel Milla Pereira

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La galeria com a façana

  1. “Galeries com a façanes” en alguns exemples històrics vol dir tribunes ? Ho dic perquè es diferent. si be es veritat que hi ha alguns casos que la tribuna o mirador es pràcticament una galeria.
    Una terrassa interior (sense ser un cos sortint en voladís cap a l’ exterior) tancada a l’ exterior amb tancaments lleugers es una galeria?
    Seria necessari estendre la recerca amb més matisacions i exemples. Per exemple muntar una carpeta a Pinterest amb fotos, esquemes i dibuixos com a primer pas, per després poder articular un discurs. Ho fas?

  2. manuelmilla ha dit:

    He ampliat la definició de galeria, també ho posat més fotografies i plànols en el primer apartat més històric i he creat dues carpetes al pinterest amb més imatges dels dos primers apartats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s