Mini-pobles en la ciutat?

530d6ac9c07a80ce8b0000a5_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_37

Aquesta és una proposta de l’equip Affect-T, de Hong Kong  presentada a la Biennal d’arquitectura de Shenzhen el 2013.  Es tracta d’habitatges de transició per a gent sense sostre (més de 280.000).

Consisteix a ocupar edificis industrials abandonats, que aportaran estructura i tancament, amb cèl·lules residencials mínimes, que poden ser unipersonals o multi personals, i que disposen de bany i dormitori, i en algun cas cuina.

L’estructura, el nucli vertical i algunes zones de serveis són fixos, mentre que les cèl·lules (i fins i tot els tancaments) són molt variables i flexibles.

530d6b19c07a802c760000a1_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_41530d6b1bc07a80ce8b0000a8_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_39

Així, la resta de la planta es converteix en una successió d’espais “de tots”, com si es tractés d’un carrer molt dens amb activitats diverses de cuines, persones menjant, espais lúdics …

Aquí s’han canviat les tornes, l’espai col·lectiu és l’amalgama de les unitats residencials, i estan molt íntimament lligats, no és un lloc al qual vas quan vols fer amics, és part de casa teva. Per altra banda, l’aprofitament d’espai és gairebé màxim, amb un espai de circulació mínim i una superfície útil en relació a la construïda  molt òptima: tot és espai habitable.

530d6a21c07a80ce8b0000a1_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_31 530d6a24c07a802c7600009d_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_34  530d6a69c07a80ed3b0000b2_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_36 530d6a68c07a80ce8b0000a2_bamboo-micro-housing-proposal-affect-t_affect-t_m_housing_pt_35

Imatges d’algunes de les cèl·lules

Un altre aspecte positiu de la proposta és la reutilització d’edificis abandonats, el que estalvia els recursos de la demolició, els recursos que s’haurien invertit a fer-ne un de nou, i elimina els problemes que suposa un edifici abandonat en la ciutat.

És obvi que aquesta solució és molt extrema, ideada per un cas molt concret, i que té moltes mancances en el nostre context (l’estat i manteniment de les zones comunes recau al 100% en el civisme dels ocupants, la manca d’intimitat és  excessiva, la xarxa d’instal·lacions seria molt complicada, …),  però alguns dels conceptes que explora són interessants, i podrien extrapolar-se als habitatges col·lectius actuals:

  • Fusió extrema d’espai col·lectiu amb unitats residencials
  • Flexibilitat i adaptabilitat màximes
  • Optimització de l’espai
  • Reutilització d’edificis

Donada la gran varietat de formes de vida i interessos actuals, espais com el de l’institut de tecnologia de Kanagawa, de Junya Ishigami, obren les portes a propostes amb programes cada vegada més indefinits, on és l’usuari el que acaba fent el seu espai.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s