Assolellament dels habitatges a l’eixample de Barcelona

En augmentar progressivament la profunditat i l’alçada dels edificis que conformen les illes de l’eixample, i convertir habitatges passants en habitatges d’una sola façana (aquest pis dóna a interior d’illa o al carrer?), s’ha passat d’una situació on la totalitat dels habitatges gaudia de certes hores d’assolellament a una altra on molts no reben ni un raig de sol durant tot el dia, sobretot a l’hivern, que és quan es necessita.

bf642e7c05d7_021fsn-146(021)2

Habitatges pasants (esquerra) i habitatges d’una sola façana (dreta)

Les dues animacions següents mostren el recorregut de les ombres sobre les façanes de l’eixample a l’estiu i a l’hivern. Podem comprovar que si totes les vivendes fossin passants, rebrien certes hores d’assolellament cada dia, encara que l’elevada densitat fa que les plantes inferiors que donen al carrer (no les que donen al pati) n’estiguin també bastant privades. Això implica que en més  de la meitat (!) dels habitatges no hi entra del sol: els habitatges que miren a la muntanya, i els habitatges que miren a sud però que donen a carrer i estan en les plantes inferiors.

juliol gener

Ombres al juliol (esquerra) i ombres al gener (dreta)

A l’estiu aquest efecte és invers, els habitatges “a muntanya” són fresquets i agradables, mentre que els habitatges “mar” són forns. Aquest efecte empitjora quan es priva la ventilació creuada.

Les normatives actuals ja preveuen una contribució solar mínima pel que fa a aigua calenta i a electricitat, però no diuen res sobre radiació anual mínima que ha d’incidir sobre la façana d’un habitatge.

 L’opció més clara per afavorir aquest assolellament és reduir la densitat edificada, com exploren, per exemple, els habitatges que Carles Ferrater (OAB) va projectar a la Vila Olímpica l’any 1992 (per allotjar, en un primer moment, als atletes dels Jocs Olímpics). Amb una densitat molt baixa en comparació a l’illa actual, aquests blocs lineals de 10 m de profunditat contenen habitatges de dues façanes, amb el que totes reben sol, ja sigui des del carrer o des del pati d’illa.

f

f2

IMG_6336

Però reduir la densitat no sempre és factible, i en la majoria dels casos treure el màxim benefici econòmic de cada solar té més pes en la decisió, això no obstant, trobem també exemples on s’han explorat formes de buscar una correcta orientació  malgrat partir d’una parcel·la desfavorable.

La proposta de Manuel de Solà-Morales al carrer Muntaner (Muntaner amb Avenir) l’any 1967 és un bon model del que es pot aconseguir tenint l’orientació en compte. El solar ocupa la cantonada nord de l’illa, però en comptes de col·locar els nuclis en el fons de la parcel·la per maximitzar la superfície de façana que dóna al carrer, busca l’interior de l’illa i l’orientació sud.

morales

 Aquesta planta divideix molt clarament la zona de dia i la zona de nit, i els menjadors de tots els habitatges treuen el nas per tenir una estoneta de sol. Podem observar que la façana nord és gruixuda i té obertures petites, mentre la cara sud és molt més permeable i transparent, i hi predominen els paraments vidrats.

Solà-Morales

El cas dels habitatges situats al carrer Nicaragua, de Ricardo Bofill, fan servir una estratègia similar.

    b copia       b4

La parcel·la està a la cara nord de l’illa, i l’estratègia consisteix en no b3construir fins el fons del solar, sinó deixar un buit que permeti l’entrada del sol a les habitacions de dues dels tres habitatges, com a mínim als de les plantes superiors. Els retranquejos de la façana nord permeten l’assolellament, a primera hora del matí, de dues de les vivendes.

Bofill

Un altre exemple de Bofill, al carrer Johann Sebastian Bach. Aquí s’utilitza un pati molt profund orientat a sud per portar el sol a l’habitatge. La façana esglaonada interior permet que totes les habitacions tinguin un cert assolellament aalguna hora del dia. Un altre cop, en una parcel·la “muntanya” s’ha obtingut una orientació favorable.

bofill6

bofill7bofill8

Totes les solucions proposades són d’habitatges passants, i això entre en conflicte amb la demanda d’habitatges més barates (i, per tant, més petites). La solució a aquest problema no està gens clara: ¿Reduir la densitat? ¿Reduir la profunditat edificada i créixer en alçada? ¿Una normativa que obligui a disposar d’un assolellament mínim?

Ens toca a nosaltres fer servir totes les estratègies projectuals que  tinguem a l’abast per aconseguir una cosa tan bàsica i que tan present tenien els nostres avantpassats com deixar entrar el sol en una casa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s