VESTÍBUL EN ELS HABITATGES. COM ACONSEGUIR-LO? LA SEVA NECESSITAT.

L’habitatge és un artefacte conservador que satisfà les necessitats més bàsiques: disposar d’un espai privat de protecció i descans; un refugi estable, segur i tranquil. Per tant, sorgeix la necessitat d’establir un filtre entre l’interior i l’exterior à el vestíbul (o rebedor).

Image

Aquest espai ha de complir 3 funcions:

  • Evitar la vista de l’interior des de l’exterior
  • Guardar la roba que s’utilitza exclusivament a l’exterior de l’habitatge
  •  Actuar com a rebedor de visites (encara que actualment les visites no desitjades són molt escasses)

L’habitatge no sempre disposa d’un filtre delimitat per quatre envans, per tant, és necessari que a l’espai immediat a l’entrada es pugui generar aquest espai. En els últims anys s’ha incrementat el nivell de privacitat interior dels habitatges degut a la disminució de les visites no desitjades i la limitació de superfície en molts d’ells, i això ha propiciat que moltes vegades el vestíbul no sigui únicament un filtre sinó també un espai de distribució. Avui en dia no existeix cap impediment funcional per integrar l’espai de vestíbul amb altres espais de distribució de la casa i aquesta solució permet que l’habitatge disposi d’un espai de major dimensió que es pot utilitzar com una cambra més d’emmagatzematge, zona de jocs o estudi.

En aquesta recerca, però hem delimitat l’estudi a exemples on el vestíbul i la distribució a les cambres són espais separats. Analitzant exemples hem observat quines estratègies es segueixen sovint per aconseguir generar l’espai vestíbul:

1. Mitjançant la col·locació d’un moble estratègicament. Aquesta probablement és l’opció més ràpida i fàcil de realitzar des del punt de vista de l’usuari.

Image2. Mitjançant un envà que obstaculitzi les vistes a l’interior. En aquest cas és millor que els envans s’hagin pensat en el moment del disseny del projecte, encara que hi ha possibilitat de col·locar-los després a gust de l’usuari amb peces prefabricades.

Image

3. Mitjançant un element tèxtil, com una cortina. Probablement aquesta és la solució menys eficaç, doncs les cortines acostumen a plegar-se a un costat, de manera que perden la seva funció inicial i passen a ser merament un element decoratiu.

Image

4. Retranquejant l’espai. Aquesta solució només es pot realitzar en fase de disseny del projecte.

Image

5. Aprofitant l’espai de vestidor i magatzem en apartaments tipus loft, ajudant així també a organitzar-los.

Image

Aquestes solucions, com es veu a algunes de les imatges, serveixen tant per habitatges complets com per apartaments, residències o lofts on els espais són més diàfans.

BIBLIOGRAFIA

Llibre consultat: PARICIO, I. ; SUST,X. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITeC: segona edició(octubre 2000) ISBN 84-7853-396-6

FONTS EXEMPLES

  1. H. Reiss, R. Erskine. Habitatge tipus d’un conjunt residencial a Graz, Àustria (1987) [redibuixat]
  2. Ravetllat Ribas Arquitectes. Habitatge col·lectiu a Quatre Camins, Espanya (2010)
  3. Ravetllat Ribas Arquitectes. Habitatge de lloguer per a joves a Molins de Rei, Espanya (2010)
  4. J. Rahola, I. Rodríguez. Exercici propi de Projectes IV-T (curs 2012-13, ETSAB)
  5. Schindler Seko. Residència d’estudiants a Praga, República Txeca (2013)

Irene Rodríguez Jorge

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s