HABITATGE ATERRASSAT

Tothom que viu en un pis ha somiat alguna vegada de viure en un habitatge on poder sortir a un pati exterior o a una terrassa gran des del estar-menjador (tal com passa en els àtics). La tipologia de l’habitatge aterrassat permet fer realitat aquest somni conciliant-lo amb el necessari aprofitament del sòl urbà. Aquest treball d’investigació indaga sobre les possibilitats formals que permeten l’existència d’un espai exterior privat damunt de l’habitatge immediatament inferior.

En la seva el.laboració es va partir de l’estudi de diversos casos reals construits per passar a la formulació d’una teoria general. Aquesta teoria explora els diversos factors que intervenen en la forma final d’un edifici d’habitatge aterrassat i poden o no dependre de decisions de projecte preses per l’arquitecte.

En primer lloc tenim la forma del terreny (a la columna de la dreta). En tractar-se d’un edifici necessàriament inclinat pot aprofitar pendents naturals o pot haver de construir la pendent artificial. En el primer cas l’accés es produirà necessàriament per la cota més alta i la més baixa del terreny. En el segon cas cal determinar des del projecte quina serà la funció, forma i condició de l’espai que necessàriament quedarà sota dels habitatges.

En segon lloc la localització i la forma dels nuclis verticals d’accés als habitatges (columna de l’esquerra). En aquest treball es proposen les disposicions més comunes així com les formes de nuclis combinant escales i ascensors verticals amb inclinats. Cal aclarir que la possibilitat d’un nucli d’escales verticals amb un ascensor inclinat és geomètricament difícil de justificar i per això es presenta ratllada.

En tercer lloc la forma general de l’edifici (fila inferior) explora les formes de bloc i torre amb les seves possibles variants.

Per últim es relacionen aquests factors amb un quart que és la forma de la cèl.lula d’habitatge. En trobem quatre tipus en funció de les façanes de què disposen.

Aquesta relació s’expressa en uns quadrats situats en la taula en funció de si la concurrència dels diversos factors és possible en un mateix edifici o no. El color dels quadrats vol indicar si un determinat tipus de cèl.lula pot ser únic (verd), si cal combinar-lo amb altres tipus (groc), si representa una excepció dins de l’edifici (taronja) o si és impossible en una determinada forma general (vermell).

Finalment se situen els diversos exemples dins la taula per veure la seva posició dins del sistema i teoria.

No és possible presentar el treball adjuntant imatges perquè la qualitat d’aquestes no permet distingir el contingut correctament. És per això que he el.laborat una presentació l’enllaç de la qual podeu trobar a continuació. Aquesta consta d’una imatge (la taula) en la que es van fent “zooms” per distingir-ne les diverses parts. Per moure-us a través de la presentació utilitzeu les fletxes de la part inferior o cliqueu a la icona de “pantalla completa” i utilitzeu les fletxes del teclat.

http://prezi.com/eufzs3qkjsoh/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s