VERTICAL GARDEN

Vertical Garden en els edificis d’habitatge col·lectiu

Quan pensem en decorar la nostra façana, no sempre hem de pensar de quin color pintar la façana sinó que també podem pensar en la TEXTURA que pot tenir.

1. INTRODUCCIÓ

Quan un individu surt de la ciutat i passeja entre natura sent una millora en el seu estat psíquic, una disminució de pressió, menys estrès. Doncs el seu organisme no està en tensió, deixa d’estar en un estat obligat a reaccionar perquè no s’ha de defensar de res, no està davant de cap amenaça. I qui no té aquesta sort de volar fora d’entorns urbans, sí nota una diferència quan passeja per un carrer de la ciutat amb arbres a un cantó i l’altre a quan no, que a més de proporcionar-te ombra, redueixen malestars.

L’efecte SORPRESA, el fet que ens alegra la vista la frondositat d’un balcó, és un altre aspecte a tenir en compte quan parlem que l’element vegetal l’hauríem d’incorporar en els habitatges.

Unes escales que no es veuen on acaben poden resultar més cansades si no es té natura al voltant. Són més agradables de pujar sota la naturalesa que et dóna ombra i et planteja un paisatge a caminar/passejar mes que un grapat d’escales a pujar.

O també, quines sensacions tenim quan estem rodejats d’un espai fresc en calma com ara un parc, d’aigua i terra…?

El somni de l’arquitectura bioclimàtica és crear una pell en els edificis que funcioni semblant a la pell humana, que sigui flexible, protegeixi, reguli i reaccioni davant del clima exterior. Amb un jardí vertical la façana és capaç de canviar les seves propietats tèrmiques, de transmissió, absorció, permeabilitat, modificar el seu color, la seva transparència, característiques òptiques, protecció tèrmica i solar, difusió de llum i seguretat.

Portem aleshores la natura a casa! Un edifici que integri el verd es converteix immediatament en un espai viu que genera impactes positius pel seu entorn i els seus ocupants.

2. HISTÒRIA DEL VERD A LES CIUTATS

La idea d’aprofitar les teulades de les construccions no és nova, i existeixen alguns exemples en la història. L’exemple més famós i més antic és una de les set meravelles del món, els jardins penjants de Babilònia, del segle VI abans de Crist.

En general, la jardineria i sobretot, el cultiu en els terrats era un LUXE que sols es podien permetre les classes altes, ja que les úniques construccions que eren capaces de suportar la sobrecàrrega eren els palaus.

Amb el desenvolupament de les ciutats es redueix l’espai lliure per la vegetació, però l’home busca aquell espai harmoniós i acollidor, en el qual retrobar-se amb la natura, i crea jardins i inclou la vegetació en el seu entorn.  Els patricis de l’antiga Roma i Pompeia varen crear espais ajardinats a les seves teulades. El clima mediterrani i les teulades planes eren apropiats.

En el segle XIX apareixen les formes de construcció modernes gràcies als nous materials, com ara el formigó, que permet ja disposar de cobertes “verdes” pròpiament anomenades, sense necessitat de fer ús de recipients. Després apareixen materials plàstics i bituminosos que permeten impermeabilitzar les construccions.

L’any 1922 l’arquitecte Le Corbusier inventa el “techo jardín” i el posa en pràctica en alguns dels seus edificis. Ell mateix diu: “… el jardín en el tejado será el lugar de reunión preferido de la casa y significa además para la ciudad la recuperación de la superficie edificada”.

En aquesta frase de Le Corbusier sintetitza la preocupació que existirà a partir de llavors pel desenvolupament de les grans ciutats. La superfície edificada o bé les carreteres o els carrers deixa de ser una superfície lliure: el sòl ja no rebrà aportació d’aigua i matèria orgànica, i no es desenvoluparà vegetació allà on es construeixi. Aleshores, sorgeix la necessitat de “RECUPERAR” aquesta superfície.

L’enjardinament o naturalització dels edificis deixa de ser un luxe per passar a ser una necessitat. El valor estètic de les cobertes verdes perd importància davant els problemes de contaminació urbana. El jardí o la terrassa verda aïllats no solucionen la contaminació en les ciutats. Les actuacions individuals de tipus ecologista com a solucions puntuals no solucionen el problema global de la ciutat.

Per això es planteja el tema de forma diferent: Es pretén un VERD a GRAN ESCALA i en llocs estratègicament situats, per exercir un major efecte i global sobre les condicions ambientals de la ciutat. L’OBJECTIU seria crear una xarxa de passadissos verds aprofitant parcs i jardins ja existents.

Un dels problemes de la incorporació de vegetació en les grans ciutats és el valor del sòl en el mercat. Per això, va sorgir la idea d’aprofitar aquelles superfícies de la ciutat que quedaven “lliures” d’alguna forma: els terrats i les PARETS DELS EDIFICIS.

3. PATRICK BLANC (3 de juny 1953, París)

Botànic que treballa pel Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) a França, inventor del sistema per crear jardins verticals en forma de mur vegetal. Va patentar la seva primera façana vegetal fa més de 20 anys (Ciutat de les Ciències i de la Indústria, París 1988) i totes les seves obres són novetats que han revolucionat el món de l’arquitectura i el paisatgisme.

Però les seves obres no sols formen part del paisatge urbà, sinó que també, moltes vegades fa servir el seu sistema per decorar ambients interiors de grans botigues o edificis.

Aquest famós decorador de parets vegetals fa ús de reixes d’alumini recobertes de plàstic que s’enganxen al mur, després ho cobreix amb una capa de feltre sintètic perquè les plantes es puguin arrelar a ell. El sistema de reg és automàtic i s’encarrega de mantenir la humitat necessària.

4. JARDINS VERTICALS = AILLAMENT ECOLÒGIC PELS EDIFICIS

BENEFICIS PER A TOTS

El jardí vertical s’està situant com a solució indispensable per satisfer l’objectiu de l’urbanisme del s. XXI, que no és un altre que la CONSTRUCCIÓ DE VIVENDES ECOEFICIENTS 100%. Perquè, al igual que la coberta ajardinada aporta beneficis per l’edifici, el medi ambient i la salut de les persones.

* Beneficis per l’edifici

– Protegeixen l’estructura

* Beneficis pel medi ambient

– Redueixen l’efecte de la calor de les grans ciutats (prof. Hiroyuki Yamada)

– Redueixen fins 5 graus la temperatura interior d’un edifici a l’estiu i la mantenen a l’hivern, estalviant uns 500e/m2 a l’any (Tokyo Institute of Technology, prof. Akira Hoyano)

– Redueixen les inundacions ja que retiren una bona part de l’aigua de la pluja

– Consumeixen poca aigua ja que es tracta d’un circuit tancat d’aigua. ESTALVI D’AIGUA

– No atrauen ni permeten la proliferació d’insectes i bactèries ja que el sistema porta un repelent biològic

* Beneficis per la salut

– 1 m2 de cobertura vegetal genera l’oxigen requerit per una persona en tot l’any (Darlington, 2001)

– 1 m2 de cobertura vegetal atrapa 130 grams de pols a l’any (Darlington, 2001)

– Un edifici de 4 plantes (60 m2) amb una façana amb aquest sistema filtra a l’any 40 tones de gasos nocius (Wolverton et at. 1989)

– Un edifici de 4 plantes amb aquest sistema és capaç d’atrapar i processar 15 Kg de metalls pesats (Darlington, 2001)

– Millora el rendiment i redueix malestars de les persones que tenen vegetació en el seu lloc de treball (Lohr et al. 1996; Bringslimark, et al. 2007)

– L’aïllant vegetal redueix fins a 10 decibels la contaminació sonora (Tokyo Institute of Technology, prof. Akira Hoyano)

* A MÉS A MÉS DE LA MILLORA DEL BENESTAR DELS HABITANTS,

– Millora estètica

Però no és sols això tot el que ens interessa,

–          NO SOLS ENS INTERESSA L’ESTALVI…

–          NO SOLS ENS INTERESSEN LES QUALITATS ECO SOCIALS…

Siguem realistes,

  1. MULTIPLICA L’INTERÉS DELS COMPRADORS
  2. INCREMENTA EL VALOR UN 15-20% COM A MÍNIM

5. EN QUÈ CONSISTEIX UN JARDÍ VERTICAL. PROPOSTES DE SISTEMES CONSTRUCTIUS

Existeixen una gran quantitat de sistemes constructius per poder crear un jardí vertical i els poden classificar d’aquesta manera:

5.1. Sistemes Constructius per murs vegetals PLANTATS

5.2. Sistema Pati Andalús

5.3. Sistemes constructius per plantes TREPADORES

A continuació, es mostren alguns exemples de cada tipus.

5.1. Sistemes Constructius per murs vegetals PLANTATS

– Sistema GREEN LIVING TECHNOLOGIES

Aquest sistema està format per panells modulars de diverses mides que es poden sol·licitar d’alumini o d’acer inoxidable. El mòdul estàndard és de 61×61×7,6 cm que es complementa amb mòduls d’altres mides 30,5×30,5×7,6 cm, 0,5×61×7,6 cm i peces per cantonada. Aquesta varietat de peces permet executar formes complexes amb major resolució que altres sistemes de panells modulars.

La seva plantació és senzilla, el substrat es compacta dins les caselles i les espècies vegetals es plantes quan el panell està en posició horitzontal. El sistema de reg per gotes es situa entre panells, l’aigua drena a través de tota la façana i es recull en la seva part inferior.

– Sistema PANELLS 60×60 cm

De xapa perforada, fixada a través de perfils de tancament que inclouen el sistema de reg automàtic. Els perfils s’han de sol·licitar amb 4 mesos d’antelació ja que es subministren amb les plantes arrelades i crescudes.

– Sistema PATRICK BLANC

El jardí vertical de Patrick Blanc consisteix en una nova tècnica que permet eliminar el pes del substrat i assegura la vegetació de les superfícies dels edificis grapen dues capes de feltre sobre unes plantes de pvc i es fixen sobre una estructura metàl·lica que procura l’aïllament (un coixí d’aire) amb la façana. Sobre el feltre, de gran capil·laritat i retenció d’aigua, es on desenvolupen les arrels de les plantes. El reg s’efectua a partir d’un conjunt de tubs regularment foradats. El manteniment és mínim ja que les males herbes no són capaces d’envair aquestes superfícies verticals. Però es preveu una poda anual.

– Sistema ELT (Elevated Landscape Technologies)

ELT és un sistema modular fabricat de HDPE (High Density Polyethylene) 100% reciclat de panells amb llistons que sostenen el substrat i les plantes.

– Sistema G-Sky. Sistema modular de polipropilè muntat sobre suports d’acer, ve preparat amb el substrat apropiat, feltre de malla i 13 plantes per panell.

– Formigó vegetal.

La vegetació creix en els porus del formigó al que se li afegeix humitat amb un sistema de tuberies i aspersors vistos, i després s’espera a que les plantes cubreixin el formigó en la seva totalitat. Aquest sistema està dissenyat per Triptyque (en el punt de projectes, més imatges).

5.2. Sistema Pati Andalús

Tradicionalment en els patis andalusos s’ha utilitzat la vegetació per refrigerar l’entorn. Deu ser la forma més senzilla d’aconseguir una façana vegetal

5.3. Sistemes constructius per plantes TREPADORES

– Les façanes vegetals de sempre, plantes trepadores

Aquesta és una altre forma senzilla de façana vegetal. Al contrari del que es pensa, la vegetació protegeix el mur dels agents exteriors i allarga la seva vida.

– Sistema TECHNAL

Es tracta d’un sistema de 3 capes:

– La capa interior és una malla d’alumini on hi ha una llosetes de substrat vegetal i llavors.

– La capa intermèdia està constituïda per uns paràmetres lliscants, amb estructura d’alumini i nylon, que són capaces d’emmagatzemar aigua en la seva base pel creixement de les plantes trepadores.

– La capa externa és la que controla i modula les condicions tèrmiques de l’hivernacle, així com el fluix d’aire i la seva humitat. La conformen un entramat senzill de lames mòbils de policarbonat en massa, sobre un bastidor d’alumini.

6. ASPECTE NEGATIU, L’ECONÒMIC

LA CRISIS

Entre els professionals  de la construcció hi ha alguns que comparteixen aquest pensament/criteri d’arquitectura verda i un urbanisme respectuós amb el medi ambient. Cada dia apareixen en el mercat nous materials, sistemes de construcció i solucions que optimitzen les prestacions dels futurs edificis. Però pel que sembla, la crisis en la que es troba el sector ha paral·litzat dràsticament la seva incorporació.

Però deixant a banda la crisis, com a solució, proposo els MÈTODES TRADICIONALS amb els que les plantes trepaven, doncs sempre han funcionat, no tenen un gran cost i és un sistema pràctic i molt senzill perquè les plantes formin part de la nostra vida. Només ens calen uns TESTOS o un ENTRAMAT on les plantes puguin trepar i un reg.

7. CONCLUSIÓ

Un cop convençuda que en els últims anys els problemes ambientals i energètics a Espanya s’han accentuat, doncs al recórrer la ciutat som testimonis de nombrosos exemples de com malgastem l’energia, per desgràcia els arquitectes som culpables (projectistes de grans vitrines i grans masses de vidre il·luminat), només conèixer els avantatges del jardí vertical amb el medi ambient, l’estètica en la ciutat i que és saludable també pels habitants, arribo a la idea que afegint la natura en les nostres vides, en els nostres edificis, contribuïm a una millora del verd per persona que necessita la ciutat de Barcelona*. Però, per què vertical? Doncs perquè l’insuficient espai que tenim en el pla horitzontal ens empeny a utilitzar el pla vertical.

Ajardinament horitzontal o vertical, en el fons la finalitat és la mateixa,

INFLUIR EN EL BIOCLIMA URBÀ

PER MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA DE LES GRANS CIUTATS

És suficient un jardí vertical? Una ombra de plantes? Una pell trepadora i panells solars? Probablement no. A més a més, la tecnologia de baix cost energètic és moltes vegades inaccessibles. També, un cop vist que les noves tecnologies innoven en els seus sistemes i productes i que una façana de panells verds no està a l’abast de tothom, sempre podem recórrer a la idea bàsica i senzilla de parets vives: les plantes trepadores (sistema tradicional) o el “pati andalús”.

Per poder gaudir dels avantatges del verd, de l’element vegetal, de les plantes, fem memòria i tornem als inicis, als jardins penjants de Babilònia, l’antiga Roma i Pompeia, i afegim natura a la manera senzilla i tradicional, la de tota la vida, a l’habitatge col·lectiu.

En els mètodes tradicionals penjats, però, hi trobem un inconvenient, el risc de caiguda i accident. Penjar jardineres en façanes pot comportar un risc per la gent que camina pel carrer. El risc que hi ha que un test a la intempèrie caigui és elevat amb fortes ventades o una pluja intensa. També, els mateixos moviments de les persones que es troben en un balcó poden ser perillosos.

Així que més val procurar-se un petit espai on ubicar l’element vegetal, com ara una terrassa, un balcó o una galeria.

Qui té la sort de tenir un gran espai exterior, un gran balcó o terrassa, podrà aprofitar-lo i omplir-lo d’objectes i mobles, i fins i tot, de jardineres en el terra. La planta quan creix pot alçar-se sobre les baranes i convertir-se (amb la totalitat dels balcons de la comunitat de veïns) en una segona pell de l’edifici, vegetal, un jardí vertical. Com passa amb el conjunt de plantes que envolten l’edifici “Tower Flower” a París, de l’arquitecte Edouard François.

Però qui no té aquest espai, on pot donar aquest toc de verd i vida que sempre va bé? Quines opcions té?

Per començar, hi ha solucions de parets verdes amb plantes.

Els creadors d’aquesta paret verda són els dissenyadors Lisa Wacklin i Berglund.

Una altra opció que he trobat, és que el test s’agafi a la barana, dotant-la de naturalesa a la vegada de gran varietat de colors. Són els que s’anomenen testos “Steckling”. Els testos s’agafen també per sota de la barana, ja que sinó volarien i el que pretenia ser una solució, acabaria convertint-se en un accident.

I per acabar, un altre exemple de jardinera de disseny és l’anomenada “Herbert”. També es col·loca a les baranes dels balcons i el seu dissenyador és Michael Hilgers.

8. ESCRITS I WEBS

www.urbanalismo.es

www.intemper.com

http://landscapeandurbanism.blogspot.com/search/label/green%20walls

http://www.paisajismourbano.com/proyectos.php

* Universitat Politècnica de Madrid. Investigadors de la UPM estudien l’estalvi energètic i els beneficis ambientals que ofereixen les façanes vegetals.

* Hologramàtica – Facultat de Ciències Socials – UNZL – Any V, Núm. 8, V1 (2008), pàgs. 77-101

Es tracta d’una revista acadèmica de Buenos Aires en la que es fa un estudi dels espais verds privats i l’actitud de les persones.

* Krishnamurthy L. y J. Rente Nascimento, (Eds.). 1997. Áreas Verdes Urbanas en Latinoamérica y el Caribe. 17 – 38 pp.D.R. 1997 Banco Interamericano de Desarrollo. Impreso en México.

El capítol 2 parla sobre “Los beneficios y costos del enverdecimiento urbano” escrits de DAVID J. NOWAK, JOHN F. DWYER1 y GINA CHILDS2

* Olivieri F., Neila, F. J., Bedoya, C. Energy saving and environmental benefits of metal box vegetal façade. MANAGEMENT OF NATURAL RESOURCES, SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND ECOLOGICAL HAZARDS II Book Series: WIT Transactions on Ecology and the Environment, 127 (325-3359), 2010

Aquesta entrada ha esta publicada en façanes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s