La terrassa ideal és el resultat de la unió entre el balcó i el terrat: un espai exterior privat relacionat amb la vivenda i on s’hi poden desenvolupar activitats quotidianes de la vivenda.

La terrassa, un espai d’alt estanding

L’habitatge col·lectiu: antecedents, realitzacions actuals i alternatives pel segle XXI

Francesc Vilà Teixidor

06-01-2011

Prof: Jordi Oliveras

01_Introducció

Diferència entre terrassa, terrat i balcó

Què entenem per terrassa

02_Dimensió d’una bona terrassa

03_Habitacions que poden obrir-se a aquest espai

04_Paper de la terrassa dins la vivenda

Sala d’estar exterior/Menjador exterior/jardí

05_Exemples (ciutat de Barcelona)

06_Conclusió: la terrassa ideal

01_Introducció

Balcó: Obertura en la paret d’un edifici que comença arran del sòl d’un pis, amb barana, generalment amb una plataforma sortint al davant circuïda per la barana.

Terrat: Coberta plana d’un edifici o d’una part d’un edifici destinada a poder-hi caminar. Pugem al terrat i veuràs quina vista té. Estendre la roba al terrat. La meva cambra dóna a un terradet.

Terrassa :

1 f. [LC] Espai de terreny pla i elevat terminat en un o més dels costats per un mur, un talús o altre desnivell.
2 f. [LC] [GL] Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d’un riu, d’un llac, del litoral, en un vessant de muntanya, originada per l’erosió i sovint recoberta per un dipòsit d’arrossegalls.
3 f. [GL] En alp., relleix pla i horitzontal en una paret.
f. [LC] [HO] Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients.
f. [HIG] Figura heràldica que representa el sòl i que, situada generalment a la punta de l’escut, serveix de base a plantes, animals, edificis, etc.

Cap de les definicions anteriors de la paraula terrassa em sembla l’adequada per definir l’espai que m’imagino com a tal, per tant, podríem dir que la definició de terrassa vindria donada per la fusió entre el balcó i el terrat.

Del balcó m’agradaria subratllar les característiques d’espai relacionat amb l’habitatge o zona exterior on poder gaudir del carrer, així, la terrassa que plantejo ha de relacionar-se amb l’exterior, per tant, ser un espai obert, però, sense desvincular-se de la vivenda en si.

Del terrat m’interessa la idea d’espai ampli on poder-hi desenvolupar diverses activitats com menjar, descansar, fer exercici…

Viale Basetti, Parma (Italia)Per tant, l’espai de terrassa ha de ser un espai entre el terrat i la balconada que tingui un caràcter obert per relacionar-se amb el carrer però també un caràcter privat, com a lloc propi de la família, com un espai més de la vivenda.

Viale Basetti, Parma (Italia)

02_Dimensió d’una bona terrassa

La terrassa és un espai on s’hi desenvolupen moltes activitats, per tant, aquest espai ha de tenir unes dimensions que puguin abarcar tot tipus de variació d’ús.

Per poder tenir una referència fàcil alhora de parlar del tamany de la terrassa és interessant comparar aquest espai amb l’espai de sala d’estar o el de menjador com a espais principal de la vivenda. Segurament si la terrassa tingues unes dimensions superiors a la sala d’estar-menjador ja estaríem parlant de “mini-jardí”, per tant, les dimensions d’aquesta zona exterior han de ser lleugerament més reduïdes.

Si ens fixem en l’exemple que hi ha a continuació podem observar:

-supf. Habitatge: 95m2                                             -supf. Habitatge: 105m2

-supf. Terrassa: 15m2                                               -supf. Terrassa: 15m2

-supf. Total: 110m2                                                   -supf. Total: 120m2

-dimensions terrassa: 3m x 5m                                -dim. Terrassa: 2,5m x 6m

Jäger Müller Wirth Hannibal, Stuttgart

Si ens fixem en els dos exemples del bloc d’Stuttgart que he mostrat, podem veure que tot i que les terrasses del les dues vivendes tenen els mateixos m2, no tenen la mateixa disposició ni forma. La de l’esquerre consumeix poca façana, però, opta per introduir-se més dins la vivenda. D’altra banda, l’habitatge de la dreta, consta d’una terrassa que es situa d’una manera més longitudinal i consumeix més façana. Les dues opcions són vàlides. En el primer cas tindrem més espai perquè les altres estances s’obrin a façana i possiblement l’espai de terrassa serà més recollit ja que s’introdueix més cap al volum edificat. En el segon habitatge, la llum ocuparà més tot l’espai i podrem gaudir de més vistes a l’exterior.

Crec que l’opció de situar-se ocupant la major part de façana pot ser bona, sempre que respectem una profunditat mínima per poder desenvolupar la vida a l’exterior i fugir de la balconada correguda.

03_Habitacions que poden obrir-se a aquest espai

Si ens fixem en el mateix exemple d’Stuttgart podem observar que es tracta d’una vivenda de dues habitacions. L’edifici té dues façanes i l’arquitecte ha optat per situar la zona de dia (cuina, menjador i estar) a una façana i la zona de nit (habitacions) a l’altra. Els dos banys es situen entre les dues zones i serveixen per separar aquests dos espais tan diferenciats i alhora es genera un espai de rebedor.

En aquest cas concret la terrassa serveix per ampliar aquesta zona d’estar-menjador i alhora per donar llum ventilar la cuina. Crec que és una opció molt vàlida ja que la sala d’estar és probablement la zona en la que una família passa més hores del dia, i tenir l’opció d’un espai exterior directament relacionat amb aquest espai és molt interessant.

Un altre model interessant de terrassa i de relació entre estances i terrassa és el següent. Es pot observar com la terrassa adopta formes diferents, creant una façana determinada però també responent a la funció de cada habitació que s’hi relaciona.

 

Sorgane, Florencia

Així, a la zona d’estar-menjador la terrassa sobresurt més per tal de gaudir d’un espai més ampli, i a la zona de dormitoris, un espai més reduït i modest.

Podem dir que el model de terrassa de l’edifici de Florència serveix per gaudir d’un espai exterior aterrassat però també per donar més intimitat a la vivenda, tal i com podem observar a la imatge de la façana. La terrassa correguda que es desenvolupa al voltant de l’habitatge serveix de barrera visual entre l’interior i el carrer i a la vegada proporciona un espai exterior a cada una de les estances.

Un tercer exemple de relació entre habitacions i terrassa és el de les torres blancas de Madrid. En aquest cas estem parlant d’una vivenda d’un altre nivell, es un habitatge que es desenvolupa en dúplex, molt ampli, amb moltes habitacions, habitacions i espais reservats pel servei i amb un caràcter més luxós. En la planta de baix s’hi desenvolupa la zona de dia i en canvi, la zona de nit correspon a la planta de dalt.

 

Torres blancas, Madrid

La zona aterrassada es situa a la zona de dia i té un caràcter molt treballat, quasi com un petit jardí en altura. La zona d’estar té un espai exterior amb tumbones per prendre el sol, la zona de menjador una taula exterior i una zona ajardinada, la biblioteca-piano té una gran obertura que dona a un espai ajardinat i una habitació-despatx també té un espai propi exterior. Així doncs, aquest conjunt d’espais exterior formen una terrassa molt completa i de les que de ben segur s’hi desenvolupa la vida diària d’una família ja que els espais estan molt ben relacionats.

04_Paper de la terrassa dins la vivenda

Com ja he anat comentant, la terrassa adquireix un paper molt important per les famílies alhora de desenvolupar les seves activitats diàries. D’aquesta manera, podem dir que aquest espai serveix de jardí dins la ciutat.

El primer element que trobem a totes les terrasses interessants és la zona de menjador exterior. Un espai amb una amplia taula i cadires, amb un caràcter menys formal que la l’espai pròpiament dit de menjador de la vivenda però que serveix per gaudir de l’espai exterior fent un àpat o simplement unes copes.

Un altre ús que té la terrassa és el de zona de relax. Normalment la terrassa està equipada amb sofàs, tumbones, o qualsevol moble que ens ajudi a relaxar-nos a l’aire lliure.

El tercer element és l’espai ajardinat, característic de tot jardí, i que també es pot incorporar a una terrassa d’un edifici de qualsevol ciutat.

També m’ha semblat molt interessant l’exemple de l’edifici de Le Corbusier, on podem observar que la terrassa és l’element principal i estructurador de la vivenda. Tot l’habitatge es desenvolupa a partir del doble espai i zona principal.

Veient les imatges de l’interior d’aquest edifici es pot entendre que de ben segur aquest espai funciona perfectament i que es pot gaudir d’ell.

D’altra banda, també em sembla un espai bastant polivalent. Cada persona el pot entendre i utilitzar de diferents maneres i pot funcionar en molts casos.

05_Exemples a la ciutat de Barcelona

1. Terrasses corregudes en façana (amplada variable)

F. Mitjans

Carrer Amigó, Sant Gervasi-Sarrià

F.Mitjans

C/ Mestre Nicolau 1960

F. Mitjans

Edifici Seida

2. Terrassa en doble altura

Sert

Les escales park

3. Terrasses en cantonada

Correa Milà 1970

C/ Coll del Portell

Rius 1971

 

 

06_Conclusió: la terrassa ideal

A partir de l’estudi de la terrassa que he fet i de l’anàlisi de les seves dimensions i disposicions, de les habitacions amb les que es relacionen i del paper que tenen dins la vivenda voldria concluir aquest treball amb una reflexió sobre la terrassa ideal. Crec que és interessant recordar que per descomptat interpreto que com més espai disposem alhora de projectar una terrassa, més alternatives poden sorgir i més opcions, però intentaré posar una sèrie de pautes per acotar aquest espai.

El primer punt que crec que s’ha de tractar alhora de parlar de la terrassa ideal, és la funció que aquesta desenvolupa dins la vivenda. Així podem dir que una terrassa en una vivenda situada als països nòrdics, només es podrà utilitzar ens comptats mesos de l’any, en canvi, una vivenda situada en una zona amb un clima temperat o càlid serà molt més útil. Inclòs podríem arribar a dir que la terrassa podria ser un espai vital en alguns d’aquests climes i per tant tindria un paper molt important. És important en aquests climes, tenir una zona d’estar o de relax a l’espai exterior, i el mateix passa amb el menjador.

Pel que fa a la forma d’aquest espai, tal i com ja he tractat en el punt 2 del treball, és important que la terrassa no adquireixi molta profunditat, pel que fa  la llum i que tingui bastant superfície de façana. Així, si ens fixem en una forma rectangular, per exemple, ens interessa més una forma situada horitzontalment, tal i com es veu en els esquemes.

Molt relacionat amb aquest tema trobem les dimensions que ha d’adquirir aquesta habitació exterior. Davant d’aquesta incògnita, hem de plantejar-nos si la terrassa serà un element que surti del bloc edificat, com un balcó, o si per altra banda estarà immers dins la massa de l’edifici, com una habitació oberta a l’exterior.

En el primer cas, la profunditat de la terrassa no pot ser excessiva, ja que els problemes constructius s’incrementarien molt. Estem parlant d’una profunditat entre 1.80 i 2 metres. Pel que fa a l’altra dimensió, dependrà de la crujia de l’edifici. En els esquemes he posat com a referent 6 metres, ja que em semblava una mida generosa però gens exagerada.

En el segon cas, el de la terrassa entesa com una habitació exterior, la profunditat pot ser molt més gran, però tampoc ens interessa que la llum natural no arribi a tots els punts de la terrassa, ja que la característica d’aquesta és la d’un espai lliure exterior. He decidit que una bona mida és la de 3 metres, ja que permet la disposició de la majoria de mobles i ho fa compatible amb un bon espai de pas de l’usuari.

Pel que fa a les relacions que desenvolupa la terrassa amb la resta d’espais o dit d’una altra manera, el que passa a cada costat del rectangle, ens podem trobar amb diversos casos.

El cas que hem esmentat abans de la terrassa com a conjunt que sobresurt de la massa edificatoria, esta clar que els seus tres costats restants no es relacionaran amb cap espai de la vivenda, sinó que donaran directament a l’exterior i constaran d’una peça de protecció  transparent o opaca, en funció de la privacitat i de l’activitat que es desenvolupi a la terrassa, actuant com a barana.

D’altra banda, ens trobem amb un espai que pot tenir una cara oberta o dues cares obertes. El cas d’una sola cara oberta no em sembla el millor, ja que ens trobem amb una terrassa que actua igual que una habitació qualsevol de la vivenda que té la finestra oberta. Si es donés aquest cas, es podria salvar si una cara es relacionés amb l’exterior, la segona fos opaca, i la tercera i quarta es relacionessin amb dues estances de la vivenda. Com ja he dit, el pitjor dels casos seria el de l’esquema on dues de les cares són opaques.

Finalment, el millor cas, crec que és el que dues de les cares es relacionen directament a l’exterior, una tercera, amb la vivenda i la quarta és opaca o també es relaciona amb la vivenda. Aquesta opció permet un espai exterior molt interessant, amb una molt bona il·luminació i on es poden desenvolupat moltes activitats

En conclusió, el que s’ha intentat en aquest treball és entendre l’espai de la terrassa, què és i com es relaciona amb la vivenda. He intentat arribar a una conclusió d’espai terrassa ideal, que és el resultat de la unió entre el balcó i el terrat: un espai exterior privat relacionat amb la vivenda i on s’hi poden desenvolupar activitats quotidianes de la vivenda. És un espai molt important pels països amb climes càlids i temperats i que actualment no s’incorpora a la majoria de vivendes. Per això, crec que és important conèixer la terrassa i tots els avantatges que pot aportar a la vivenda perquè així la terrassa passi de ser un element d’alt standing a un element que els pisos “incorporin de sèrie”.

Francesc Vilà Teixidor

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s